Nascudes un 21 d’abril, a la mateixa terra, per parlar la mateixa llengua. Açò ho compartim. É avui, un dia important per a totes dues, ja que bufant les espelmes de lo nostre recent aniversari, sentíem alhora la mort de lo Sinyor Jorge Mario Bergoglio, enviat de Déu a la Terra, més conegut com a Papa de Roma. Avui é un dia important per a totes dues: inaugurem ‘Lo Pregó de la Franja’, coincidint amb lo funeral del papa de Roma.
Es paràgraf anterior l’escriu un al·lot que jau fora vila, a Montllobe. Concretament a sa fita de pedra que posa es límits territorials a les viles de Massalcoreig, Seròs i Fiaga. Com en tot funeral, ses assistentes s’acompanyen en es sentiment, com queda escrit en es paràgraf anterior. L’acompanyo en es sentiment sinyor cardenal Omella.
El següent pas és xerrar bé del difunt, idò es fa en tot funeral. Tothom va xisclar “què carda aquest Papa!?” quan en Jorge Mario nomenà Raffella Petrini com a Vicaria General del Gobernatorato del Vaticà. Tothom va xisclar “què carda aquest Papa!?” quan en Jorge Mario nomenà Simona Brambilla com a Prefecta del Departament Responsable de totes les ordes religiosos de l’Església Catòlica. El que carda aquest Papa és respectar a les persones.
Continuem idò, xerrant bé del difunt, qui no oblidà els seus orígens Llatinoamericans, i promogué una apertura i reforma des de la Città Stato del Vaticano. Reformisme i apertura, amb un estil únic. “Los comunistes ens han pispat la bandera dels pobres”, és la frase més dura que es pugui recordar a un Papa, ja que la interpretació lògica imposa l’axioma que els valors del comunisme mai haurien d’haver deixat de ser exercits per l’Església Catòlica, qui ha de fomentar la reducció de les desigualtats entre aquelles qui més tenen i les vulnerables. Dixem de xerrar bé del difunt, per parlar del futur, idò es fa en tot funeral.
Tot i que en un dia com avui és preferible plorar la mort del Papa que no pas xerrar i enraonar del futur passat el dol, aprofito l’avinentesa per posar-li deures, sinyor cardenal Omella. Malauradament, entre les electores en conclave no podrà ser papable cap aspirant a ser Mamma di Roma, Mama de la Città Stato del Vaticano; la Mamma de totes, enviada de Déu a la Terra.
No obstant això, sí que serà papable una persona que dirigeixi les regnes cap a la reducció de les desigualtats, el respecte a la diversitat i als diferents modus vivendi de les persones, amb senzillesa i sense ostentació. Serà Cap d’Estat de la Città Stato del Vaticano, i alhora el cap de la cúspide jeràrquica d’una organització internacional amb una influència mundial incomparable.
Vostè, sinyor cardenal Omella, no ha seguit les passes de Jesús, i no pot estar a peu de carrer per escoltar, atendre i emfatitzar amb les persones, ja que ha escollit formar part de totes aquelles cardenals, amb cadira vaticana. El felicito i el respecto, sense que sigui excloent alhora, demanar-li com un al·lot que jau fora vila, a Montllobe, concretament a sa fita de pedra que posa es límits territorials a les viles de Massalcoreig, Seròs i Fiaga, que faci el favor: sinyor cardenal Omella, voti bé!
