L’Església catòlica inicia el conclave per triar el successor del papa Francesc. Entre els cardenals electors hi figura el matarranyenc Juan José Omella, conegut tant pel servei a l’anterior papa com per algunes declaracions polèmiques.
El cardenal matarranyenc Juan José Omella, ha arribat al Vaticà per participar en la segona congregació general després de la mort del papa Francesc. Reconegut per ser un dels homes de confiança del papa, Omella també és conegut per les seues declaracions polèmiques sobre temes com l’avortament, els béns de la Franja o la independència de Catalunya.
L’arquebisbe de Barcelona és un dels electors que participaran en el conclave i també un dels noms que circulen com a possible successor de Francesc. Tot i les especulacions que el situen entre els possibles successors de Francesc, ell ha descartat cap ambició personal. “No he pensat mai en ser papa, no m’hi veig”, ha confessat, mentre, en declaracions a la premsa que l’esperava al Vaticà, deia esperar “pau i tranquil·litat” en el conclave.
Juan José Omella (Queretes, Matarranya, 1946), de 79 anys, és arquebisbe de Barcelona des del 2015 i va ser ordenat cardenal pel papa Francesc el 2017, reconeixent així la seua lleialtat a Roma i al projecte de reforma del pontífex. També és membre del Consell de Cardenals, organisme clau en l’assessorament al papa, i va presidir la Conferència Episcopal Espanyola entre 2020 i 2024. Malgrat haver presentat la seua renúncia per edat l’abril de 2021, encara no ha estat acceptada.
Omella ha expressat que el pròxim papa no ha de ser “progressista ni retrògrad”, sinó “fidel a l’Evangeli” i capaç de donar resposta als reptes actuals de l’Església i la societat. Ha dit que entra en estes reunions “amb els ulls oberts” i “la llibreta en blanc”, ja que és la seua primera participació en un conclave.
Contrari a l’avortament
Tot i això, la seua trajectòria ha estat marcada per diverses polèmiques. L’any 2016, durant una homilia a Montserrat, va comparar l’avortament amb el terrorisme, afirmant que “ens hem acostumat a veure en els informatius atemptats, bombes, morts, ferits. Això ho considerem terrorisme. Però, i l’avortament? No és també terrorisme?”. Esta declaració va generar una forta reacció entre entitats feministes i sectors progressistes de l’Església, que la van qualificar de “molt desafortunada”.
El febrer de 2023, Omella va reiterar el seu posicionament amb una altra afirmació polèmica. “És una incongruència que es permetisque avortar, però estigue prohibit trencar un ou d’una espècie protegida”, va dir, posant en qüestió el que considera una jerarquia de valors invertida en la societat actual.
A més, Omella es va posicionar a favor del lliurament a Barbastro dels béns d’art sacre conservats a museus catalans, una qüestió que ha alimentat el conflicte patrimonial entre Catalunya i Aragó. També va mostrar el seu “dolor i sofriment” després de la declaració unilateral d’independència de Catalunya el 2017.
De fet, va intentar exercir de mediador entre el govern de Mariano Rajoy i el de Carles Puigdemont durant l’octubre del 2017, un paper que li va valdre crítiques des de diversos sectors.
