Mequinensa va retre homenatge a Jesús Moncada en el 20è aniversari de la seua mort amb un acte en el qual es van entrellaçar literatura i música. L’alcalde Antonio Sanjuán va anunciar la posada en marxa del programa educatiu ‘Sirgant Moncada’ dirigit als centres educatius del poble.
Al costat de les ruïnes de la casa de Jesús Moncada al Poble Vell, l’antic nucli urbà de Mequinensa desaparegut per la construcció del pantà de Riba-roja, es va retre homenatge a l’escriptor el dia que es complien 20 anys de la seua mort. Nombrosos veïns, representants institucionals i entitats culturals van participar en una cerimònia literària i musical que va recordar a la figura de l’autor, considerat un dels grans narradors en llengua catalana de la literatura contemporània.
L’acte va començar amb un peça titulada ‘Fa molts anys hi havia un poble’, composta per Batiste Estruga i interpretada per la Rondalla del Poble, que evoca la memòria de l’antiga Mequinensa, sepultada pel pantà però ressuscitada a l’obra de Moncada. A continuació, Darío Vidallet, regidor de Cultura, va donar la benvinguda als assistents a l’acte i va agrair la implicació de les diferents persones i entitats que el van fer possible.
A més de la Rondalla, van participar en l’acte el Cor de Mequinensa, que va posar la part musical, mentre que el Club de Lectura i el Grup de Teatre Garbinada de l’Associació de la Dona Mequinensana van oferir lectures dramatitzades de fragments d’obres com ‘Camí de Sirga’ o ‘Històries de la mà esquerra’. Cada intervenció va estar acompanyada per un gest simbòlic: dipositar un dels llibres de l’autor en la maleta com a tribut a la seua obra.
Vidallet va explicar que “s’acabarà tancant la maleta en la qual anirem dipositant els llibres del Jesús simbolitzant esta obligada mudança i com a homenatge al seu llegat literari que guarda gelosament un tros de la nostra memòria desapareguda sota les aigües de l’Ebre”.
Un dels moments més emotius va ser el discurs de l’alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuán, qui va voldre subratllar la dimensió literària i humana de l’escriptor. “Jesús Moncada no va anar només un escriptor reconegut, sinó que va ser un defensor tenaç de la memòria, de la llengua i de la dignitat d’un poble”, va afirmar. Va subratllar la dimensió de l’obra de l’autor que “va immortalitzar una Mequinensa que el progrés va condemnar a desaparèixer, però que ell va rescatar de l’oblit i va convertir en literatura universal”.
Sanjuán va recordar el valor de la llengua en l’obra de Moncada, escrita en “el català de Mequinensa”, una elecció que, en paraules de l’alcalde, “no va ser casual, sinó un acte de resistència cultural i un compromís amb la veritat i amb la terra”, convertint-lo en un “un gest valent, clarivident i profundament arrelat”. També va reivindicar la vigència de l’autor i la seua capacitat per a “convertir en literatura el llenguatge dels cafès, dels llaüts, dels miners i dels nostres avis”.
‘Sirgant Moncada’
En un to més crític, Sanjuán va lamentar la no convocatòria, enguany, del programa autonòmic ‘Jesús Moncada’ de promoció del català a les aules, que impulsa el Govern aragonès. No obstant això, va anunciar que l’Ajuntament posarà en marxa una iniciativa pròpia similar de cara al pròxim curs sota el nom ‘Sirgant Moncada’, dirigida als centres educatius del municipi, “per a continuar impulsant la difusió i l’ús de la nostra llengua materna”. Un projecte, va dir, que ret homenatge “a l’esperit combatiu del Jesús i a la seua capacitat d’anar contra corrent, com feien els sirgadors del riu”.
L’alcalde va concloure la seua intervenció recordant que l’obra de Moncada “ens va fer entendre que el que érem, i el que som, també pot ser universal”. Després de les seues paraules, es va donar pas a la interpretació final conjunta del Cor de Mequinensa i la Rondalla del Poble d’‘Ebre nostre’, en la qual també va col·laborar el públic assistent per a tancar l’acte.
L’homenatge va servir no sols per a recordar a l’escriptor desaparegut fa dues dècades, sinó també per a reafirmar el compromís del municipi amb la llengua, la cultura i la memòria col·lectiva que Moncada va saber transformar en literatura immortal i que ha convertit a Mequinensa en localitat universal.
