Exposa la Declaració de Ponent que tenim un territori castigat per l’embat de les agressions a la terra i als ciutadans. Una reflexió que acull el mal del nostre territori, la Franja de Ponent.
Per això aquest dia 5 d’octubre a les 11.00 del matí ens trobarem a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida. Perquè volem pobles vius, defensem la terra. Fem una crida a agafar-nos de la mà amb la resta de les Terres de Ponent i a aixecar la nostra veu, contra biogasos, biomasses, explotacions indiscriminades del territori, canons mal anomenats contra la calamarsa, i incineració de residus; i a les administracions que ho permeten amb la seva passivitat còmplice.
Nosaltres, franjolins i franjolines, sortim per bategar plegats amb “la gent dels pobles i les comarques, de la plana i de la vall, de les serres i les vores del riu, de les muntanyes i la costa i ens alcem”. Ens uneix una mateixa voluntat: viure en espais autònoms, saludables i amb futur. No volem ser una colònia energètica, ni un abocador ni cap altre tipus de territori subordinat.
Ponent i les comarques rurals patim un embat colonial que obre noves fractures damunt la terra i que aprofundeix les velles ferides. Se’ns plantegen moltes agressions de manera simultània, sense mesura, sense debat ni planificació. A tort i a dret, s’ataca la salut de les nostres comunitats i se’n degrada un dels pocs actius que ens quedava: la qualitat de vida.
Inversors de tota mena entren als pobles talonari en mà, creen enfrontaments entre veïns i municipis, i converteixen la terra en un camp de batalla. Porten macroprojectes especulatius, extractivistes i contaminants, avalats per l’administració i que són innecessaris tant a escala local com de país. Subordinen la ruralitat a noves expectatives de negoci, a les dinàmiques dels grans espais de consum i a una presa de decisions centralista.
La bombolla eòlica, la fotovoltaica, la del biogàs i la de la biomassa; les infraestructures de recepció i d’incineració de residus; les infraestructures logístiques i les massificacions turístiques… Totes elles són símptomes de la mateixa lògica de subordinació territorial, que es basa en l’extracció compulsiva de recursos, l’abocament de les deixalles i l’ús del món rural com a espai d’oci.
Bona part de tot d’això prové d’unes polítiques de transició energètica que protegeixen els oligopolis, els disfressen de color verd i els eximeixen de responsabilitats en la crisi global que han contribuït a crear. Lluny d’un canvi profund en la producció i en el consum energètic, ajustada al moment històric, es planteja com una simple agregació tecnològica per a mantenir uns nivells de consum insostenibles.
Aquesta mena de transició comporta l’explotació de les zones rurals i porta implícita la perpetuació del desequilibri: sobrepoblació metropolitana, més despoblament rural i transport de l’energia.
Adhesions: https://poblesvius.cat/
