Vas eixir ben d’hora de casa, per jugar amb les amiguetes del poble. Almatret era una bonica vila on viure, on créixer i on aprendre. Vas eixir ben d’hora de casa, ja que no era dia lectiu, perquè el 12 d’octubre era festiu aquell 1938. Era la festa del Pilar i l’escola estava tancada.
Vas eixir ben d’hora de casa, per jugar amb les amiguetes del teu poble d’Almatret, i en sentir l’aviació, no arribares als refugis antiaeris del Carrer Maials, Pou, Nou o la Plaça Major. Duies a sobre, a la butxaca, un “totxet de fusta”, per posar-te’l a la boca i prémer les dents, per atenuar l’impacte i ona expansiva de les bombes en cas d’atac.
La teva mare t’aconsellà córrer cap a casa el més ràpid possible si aquell dia senties l’aviació a la regió d’Aragó i Catalunya, la Franja de Ponent: 132 de l’Aviació Legionària i 70 de la Legió Còndor; i 146 de l’Aviació Hispana com els avions Savoia Marchetti S-79, aquests darrers els que bombardejaren el teu poble, Almatret.
Les forces colpistes bombardejaren el teu poble a les 14:00, i en un bombardeig aeri entre el poble de Maials i Almatret llençaren 20 bombes de 250 kilograms de pes; 36 de 100 kilograms; i 72 de 50 kilograms. En total 128 bombes de 12.200 kilograms en total.
Hi hagué quinze víctimes entre la població civil. L’escola del carrer de la Bassa estava tancada, i per aquest motiu el recompte de morts no foren més: no va caure tot l’edifici però sí la teulada. L’escola on anaves a estudi va quedar bombardejada. L’aviació colpista bombardejava indiscriminadament, no únicament objectius militars, sinó població civil, i edificis civils, com la teva escola.
Les campanes de l’Església sonaren amb força, com avís d’atac aeri, a les 14:00 d’aquell 12 d’octubre de 1938 al poble d’Almatret. Tu, Benita, vas córrer cap a casa el més ràpid possible, tal com la mama et va aconsellar. Vas córrer de forma incansable, amb l’esperança de trobar a casa un lloc segur.
Vas eixir ben d’hora de casa, per jugar amb les amiguetes del poble, però l’aviació colpista i el bombardeig t’impedí tornar a casa. Ja no hi vas tornar. Un camió d’urgències mèdiques et portà al poble de Llardecans, on l’exèrcit republicà ubicà un Hospital de campanya. Tot i els esforços en les cures, vas morir la matinada del dia 13 d’octubre de 1938. Avui dia, reposes al cementiri de Llardecans.
Desitjant que tot infant pugui tornar per sempre més a casa, et vull recordar que mai els deixarem descansar en pau.
Desitjant que mai més cap escola sigui bombardejada: Fins a la victòria sempre, Benita!
