Azcón confon Mallén i Maella: “No ens agrada la Franja”

“A Mallén es parla maellà” o “es diu Aragó Oriental; no ens agrada la Franja” són, per diferents raons i per la mateixa a la vegada, alguns dels titulars destacats que va deixar el president aragonès, Jorge Azcón, el passat dijous a Barcelona.

Azcón, durant l’acte organitzat per ‘La Vanguardia’ a Barcelona. PP Catalunya

El president aragonès, Jorge Azcón, ha feit palés, una vegada més, la seua catalanofòbia i el seu desconeixement de la cultura i identitat pròpia de la Franja de Ponent, administrativament part de la comunitat autònoma que governa. Tot i mostrar la seua ignorància sobre on es parla català i quins llocs formen part de la Franja, Azcón es va atrevir a atacar la unitat de la llengua i va tornar a exigir a la Generalitat que acate la sentència sobre les pintures murals de Sixena.

En un col·loqui organitzat per ‘La Vanguardia’ este passat dijous a Barcelona, Azcón va parlar sobre alguns dels temes candents a la comunitat autònoma aragonesa. Tot i que gran part de l’acte va estar dedicat a analitzar, si se’m permet este verb, el conflicte judicial i polític derivat de la sentència contra el MNAC pel cas de les pintures murals de Sixena, el líder del PP aragonès també va deixar anar alguna perleta sobre la llengua pròpia de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Preguntat sobre si es veu fent el salt a Madrid com a successor d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP, Azcón ho va negar, perquè “a Aragó s’hi viu molt bé, estem cerqueta de Salou”. “Jo parlo el català de veritat. Molts estius en la Costa Daurada, de petit, jo viure (sic) TV3 i parlo una miqueta de…”, va dir, abans de confessar, entre rialles, que “és mentida, no parlo català”.

Arran d’estes paraules, el periodista va voldre treure el tema del “català a la Franja”, abans de ser corregit per Azcón: “Aragó Oriental; no ens agrada la Franja”. Qüestionat sobre la Llei del LAPAO i si “estem d’acord que en aquelles zones d’Aragó es parla català”, el president autonòmic va deixar clar que “este assumpte, avui en dia, no genera cap debat: a Fraga parlen fragatí amb normalitat; a Mallén, maellà amb normalitat, i a Benasc, parlen benasquès amb normalitat”.

En tot cas, Azcón volia dir que a Maella s’hi parla maellà, i no pas a Mallén, població aragonesa limítrof amb Navarra, a més de 155 kilòmetres del lloc del Baix Matarranya. Però lluny de quedar-se en un lapsus puntual, Azcón va insistir en el seu error: “I l’alcalde de Fraga, l’alcalde de Mallén i l’alcalde de Benasc són del Partit Popular”.

Segons Azcón, el problema ve amb les “imposicions” sobre el nom. “els aragonesos no volem dir-li català, volem dir-li d’una altra manera”, va afirmar, si bé, segons la darrera enquesta d’usos lingüístics a la Franja (2014), un 45,6% de la gent del territori contesta que el nom de la llengua és “català”, 25 punts percentuals més que deus anys enrere.

Sixena: “Si no se les haguessen endut…”

Abans, Azcón també va explicar la postura del seu Executiu sobre el conflicte per les pintures de Sixena. Davant la pregunta de si podia garantir el trasllat de les pintures “sense cap classe de risc” al Monestir, Azcón, en to de broma, va afirmar que ell només pot garantir “la mort i els impostos”.

“El president Illa em va dir al meu despatx que faria tot el que hi hagués a la seua mà per a què el trasllat es produís. Però la realitat ha estat una altra”, va denunciar, sobre el paper de la Generalitat en el trasllat. Una tasca que, segons la sentència, correspon als tècnics catalans. “Com més aviat se n’adonen els tècnics del MNAC que han perdut, serà millor per tots”, va asseverar.

Tot i això, el president aragonès va negar que existís cap “debat polític de fons”, però encara havia de venir el millor. Quan el moderador li va demanar un reconeixement pels anys que Catalunya s’ha fet càrrec de les pintures i per la seua restauració, Azcón s’hi va negar, afirmant que “si no se les haguessen endut, no les haurien d’haver cuidat”. Un pensament molt cínic si tenim en compte que va ser gràcies a la iniciativa personal de l’arquitecte i historiador català Josep Gudiol que les pintures haiguen arribat fins al dia d’avui en bones condicions.

Autor