Terra agrícola amenaçada, rius desdibuixats i una transició energètica que no convenç. Estos són els principals riscos analitzats a la jornada ‘Un Baix Cinca habitable’, organitzada per l’IEBC.
La jornada ‘Un Baix Cinca habitable’, organitzada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA en el marc del Cinga Fòrum 2025, va reunir dissabte 8 de novembre, a Fraga, veus expertes per analitzar unes problemàtiques que, lluny de ser abstractes, ja condicionen la vida quotidiana del territori. La destrucció de sòl agrícola, la gestió dels rius i la proliferació de plantes de biogàs es van situar al centre del debat, revelant un fil conductor comú: decisions preses lluny del món rural que en comprometen el futur.
Víctor Altés, agrònom i membre de la plataforma Pobles Vius, va obrir la jornada amb un diagnòstic contundent. Va advertir que la transició energètica s’està executant “sense ordre, ni justícia ni participació”, convertint terres agrícoles –espais legalment protegits d’edificar-hi– en zones d’implantació massiva de plaques i altres infraestructures energètiques. “Tenim milions d’hectàrees conreables i, tot i així, no arribem ni al 50% de sobirania alimentària. I, en lloc d’enfortir-la, destruïm el sòl que ens ha d’alimentar”, va lamentar.
L’augment de vegetació, l’acumulació de matèria orgànica i l’estretament del riu generen un còctel de riscos
L’entrada de grans inversors que compren finques, en canvien l’ús i hi instal·len energia “neta” és, segons Altés, un cercle pervers que fa el territori més dependent i vulnerable a qualsevol canvi geopolític: si no es poden produir aliments a casa, s’hauran de comprar fora, amb l’afegit del risc d’inestabilitat i d’augment de preus. Altés va deixar clar que cal impulsar les renovables, però no a costa de destruir el territori ni d’ignorar a les persones que l’habiten. Per això va animar el públic a organitzar-se, informar-se i defensar els seus drets davant aquestes actuacions especulatives.
En segon lloc, va intervenir el professor i biòleg José Luis Escuer. Va centrar la seua exposició en els rius i en la relació paradoxal que mantenim amb ells: són una font de supervivència indispensable que, alhora, maltractem sense miraments. Va explicar com la intervenció humana altera l’equilibri natural dels cursos fluvials i quines conseqüències tenen aquestes modificacions. Va descriure el riu Cinca com un espai cada vegada més fràgil, condicionat per dècades de regulació hidràulica, pèrdua de riuades naturals i ocupació de la plana inundable.
L’augment de vegetació a la llera, l’acumulació de matèria orgànica a l’aigua i l’estretament progressiu del riu –que ha passat de 300 metres d’amplada el 1956 a menys de la meitat– generen un còctel de riscos per a la salut i per a la vida al territori. Escuer va presentar dades i exemples pròxims per il·lustrar aquesta realitat. Com a element esperançador, va recordar que la tecnologia actual permet dissenyar sistemes de protecció i alerta més efectius, combinant dades fluvials, estat dels embassaments, gruix de neu als Pirineus i previsió meteorològica. Per acabar, va insistir que “el sentit comú no substitueix el criteri científic” i que qualsevol actuació fluvial hauria d’estar guiada per experts.
En tercer lloc, Joserra Olarieta, enginyer agrònom i professor, també membre de Pobles Vius, va desmuntar el relat optimista que sovint acompanya les plantes de biogàs. Va explicar que aquestes instal·lacions tracten residus orgànics i els fan fermentar en condicions d’anaeròbia, generant energia i digestat. Tanmateix, va insistir que la cadena de producció del biogàs emet més metà per unitat d’energia produïda que el petroli o el gas natural.
Va aclarir que hi ha diferents tipus de plantes i que la tecnologia, en si, no és dolenta, però cal analitzar si realment resol els problemes del territori o si els agreuja. Actualment, ja se sap que el procés és caríssim i poc eficient: cal molta energia per fer funcionar la planta, molta per transportar-hi els residus, molta per construir-la i molta més per desmantellar-la. I aquest balanç energètic global –habitualment ocult– és negatiu.
A més, tampoc soluciona el problema dels purins ni dels nitrats. “Les dejeccions dels animals no són residus, són fertilitzants: un recurs, la base de la fertilització agrícola. Si hi ha saturació, és perquè algú no ha fet bé la seua feina”, va afirmar. Va apuntar que hi ha granges que no disposen de la superfície necessària per escampar els fems, tot i que la normativa ho exigeix. Aquestes explotacions són les que generen el problema i ara busquen que se’ls pague la solució a través de les plantes de biogàs. Però si els fems acaben majoritàriament en aquestes instal·lacions, els sols perdran matèria orgànica i fertilitat, posant en risc la producció d’aliments.
Informar, organitzar i actuar van ser verbs recurrents en totes les intervencions.
També va desmentir el relat sobre la creació de llocs de treball, aportant dades de plantes existents on el nombre de treballadors és molt reduït. En conclusió, va defensar que les plantes de biogàs són “negocis bombolla” que vesteixen de verd una indústria ramadera insostenible.
Després de la pausa, va començar la taula rodona amb la incorporació d’Ana Moreno (CSIC) i del divulgador Joan Bernal. Tots van posar sobre la taula un repte comú: millorar la transmissió del coneixement i connectar amb el món rural. Es va reivindicar la necessitat d’impulsar el decreixement, les comunitats energètiques locals i una educació ambiental que vaja més enllà dels tòpics. També es va subratllar el paper de la pagesia –qui menys guanya i qui més aporta– com a pilar imprescindible d’un futur sostenible.
Es van presentar alternatives i vies de treball per revertir la deriva descrita durant la primera part de la jornada. Informar, organitzar i actuar van ser verbs recurrents en totes les intervencions. La conclusió també va ser compartida: com a habitants d’un territori, tenim l’obligació d’exigir informació, organitzar-nos i defensar-nos dels atacs que puguin arribar, perquè nosaltres en patirem les conseqüències. Sense participació local no hi haurà ni transició energètica justa, ni rius vius, ni sobirania alimentària, sinó projectes imposats i un paisatge cada cop més vulnerable.
La jornada matinal es va tancar amb un homenatge emotiu a l’historiador fragatí Joaquim Salleras, desaparegut recentment.
A la tarda, al Palau Montcada, es va projectar el documental ‘Vidas Irrenovables’, dirigit per Francisco José Vaquero Robustillo i produït per Metáfora Visual, que retrata l’impacte de la implantació massiva de parcs eòlics i fotovoltaics al medi rural espanyol. A través de 47 testimonis –pagesos, científics com Antonio Turiel i veïns de zones afectades– denuncia la manca de planificació i la gestió deficient que, segons el film, afavoreixen un “colonialisme energètic” on els beneficis són per a les grans empreses mentre els costos recauen sobre el territori, la biodiversitat i la vida dels pobles. La pel·lícula reclama una transició energètica justa i participada, amb alternatives com les comunitats energètiques i models a petita escala.
Des de l’organització s’han mostrat molt satisfets amb el resultat del Cinga Fòrum 2025, que va comptar amb una destacada assistència i va recollir propostes valuoses.
