Els Serveis Socials de la Comarca de la Llitera han atès enguany 33 casos de violència masclista i alerten de l’impacte psicològic en dones i menors.
A la comarca de la Llitera s’han atès enguany 33 casos de dones víctimes de violència masclista a través dels Serveis Socials del Consell Comarcal, que oferixen atenció psicològica, acompanyament professional i la intervenció directa del seu equip tècnic en matèria de suport social i protecció.
D’esta manera, en el que portem de 2025 s’han registrat 47 parts per agressions o per trencaments d’ordres d’allunyament (no tots deriven en denúncia ni en mesures judicials), així com sis agressions sexuals comptabilitzades a la comarca. Les professionals recorden que estes xifres no reflectixen tota la realitat, ja que moltes situacions queden ocultes o no arriben a judicialitzar-se.
Des de Serveis Socials, recorden que existixen tres vies per a demanar ajuda: trucar al 900 504 405, acudir als serveis socials o fer part policial davant la Guàrdia Civil o la Policia Local.
Acompanyament integral i recursos especialitzats
La directora de Serveis Socials de la Comarca, Berta Guillén, explica que cada procés és únic: “El més difícil no és només eixir d’esta situació, sinó reconstruir la vida des de zero. Acompanyem a dones de perfils molt diferents. La violència masclista no entén de professions, edats ni nivells socials”.
La Comarca disposa tamé d’una casa d’emergència, que pot estar ocupada, a més dels recursos de casa d’emergència i cases d’acolliment de l’Institut Aragonès de la Dona i la Diputació Provincial de Huesca.
A més, moltes dones utilitzen dispositius COMETA i TAM–Atenpro, que permeten geolocalització, avís immediat i suport psicosocial telefònic. Tot això es coordina diàriament entre els Serveis Socials, Guàrdia Civil i Policia Local per a assegurar el compliment de les mesures de protecció.
El mal emocional, la ferida més profunda
Per a Laura Escuder, psicòloga de Serveis Socials, “el mal psicològic és el més fort. Moltes dones arriben amb un sentiment de culpa enorme per no haver actuat abans o per no haver identificat la violència que patien. La baixa autoestima i la vulnerabilitat emocional són molt freqüents”.
Escuder recorda que els menors tamé patixen un impacte directe: educadores i psicòlogues treballen amb ells la gestió emocional, la por, l’acompanyament judicial i la reorganització familiar com a part imprescindible del procés de recuperació.
Sobre les generacions més joves, Escuder afegix que “veiem més denúncies, però tamé més agressions en relacions molt joves. La pressió digital i la normalització del control en xarxes influïxen molt”.
Procés judicial i protecció
Serveis Socials informa que el procés judicial pot allargar-se. Quan existix sentència ferma, l’agressor no pot obtindre la custòdia. Però mentrestant, poden donar-se situacions de custòdia compartida provisional i règims de visites, sovint molt difícils per a les mares. La instrumentalització dels menors en processos judicials és, segons les professionals, un dels punts de més patiment.
