En l’objectiu de “lliurar Aragó de la imposició del català”, PP i Vox han tancat un acord de govern a Aragó que pot tindre conseqüències directes contra la llengua a la Franja i les entitats que la defenen.
Lo 23 d’abril, diada de Sant Jordi, pot marcar també l’inici d’una nova etapa política en conseqüències directes sobre la llengua catalana a la Franja de Ponent. Jorge Azcón tornarà a presidir el Govern aragonès en lo suport de Vox, en virtut d’un acord que inclou mesures explícites contra el reconeixement del català.
Lo pacte preveu suprimir el terme “català” de la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès de 1999, modificada el 2015 pel Govern de Javier Lambán per substituir denominacions polèmiques com LAPAO i LAPAPYP pels noms de català i aragonès. A més, el document establís la supressió de l’Institut Aragonès del Català, l’únic organisme autonòmic dedicat a l’estudi i normalització de la llengua.
Estes mesures s’emmarquen dins l’apartat titulat ‘Libertad frente al adoctrinamiento y la imposición’, un plantejament que contraste en la realitat educativa de la Franja. L’ensenyament del català és voluntari i, en la majoria dels casos, se limite a una assignatura optativa. La resta de l’activitat educativa i administrativa se desenvolupe en castellà, i qualsevol ús del català en l’àmbit institucional requerís sovint una traducció.
Malgrat això, el pacte defense la necessitat de “lliurar Aragó de la imposició del català” i planteja una reforma de la llei 3/1999 per adaptar-la a l’Estatut d’Autonomia. En paral·lel, la desaparició de l’Institut Aragonès del Català suposaria eliminar l’estructura pública que treballa per la preservació dels parlars propis de la Franja.
El calendari previst apunte a primers moviments abans de finals de 2026 i a la culminació de les reformes durant el 2027. Més enllà d’estes mesures concretes, el pacte inclou un tercer punt més ampli i ambigu que propose la derogació de lleis i entitats considerades “ideològiques”, fet que podria obrir la porta a noves retallades en matèria lingüística.
Això plantege interrogants sobre el futur del català a les escoles i en l’àmbit públic. No seria la primera vegada que anuncis d’est tipus acaben diluint-se, però tampoc se pot descartar un canvi de rumb més profund.
“No ens ve de nou; és tornar a encendre el vesper per mantindre el discurs anticatalanista, mentre la situació de la llengua al nostre territori és cada vegada més preocupant”, explique José Ramon Noguero, del Moviment Franjolí. Pel que fa a possibles mobilitzacions, apunte que “és aviat encara, però estarem preparats. La Franja ja ha respost abans i tornarà a rebutjar qualsevol pas enrere en drets lingüístics”.
