Figuren a les xarxes socials. En el seu moment, van deixar escrites grans frases, que a cadascuna de naltres, mos permeten comprendre’ns, comprendre’ls i comprendre-ho. Són les filòsofes de vida i amb poques paraules defineixen i responen a les qüestions de vida més transcendentals.
“No importa la lentitud a la que avancis, sempre i quan no et detinguis”. Probablement, a aquelles persones que la vida ens ha detingut algun cop el nostre cicle vital, entenem perfectament la importància d’allò que “mientras los caballos cabalguen que ladren los perros”. S’esforcen molt, però no ens detenen.
“No hi ha vent favorable per aquell que no sap on va”. Per aquest motiu és important el què, més que el com. Fixar-se uns objectius a curt i llarg termini és bàsic per poder seguir el camí. Els valors humans, les persones, el respecte i la convivència en una discriminació positiva cap a les vulnerables és el nostre vent favorable. A la llarga, amb aquest vent sempre vencerem.
“La força no prové d’una capacitat física. Prové d’una voluntat indomable”. En eixos temps que corren o els calces o et calcen. I necessitem unes creences i uns principis que ens permetin mantenir-nos en el nostre camí, sense que ens desplacin les pressions, i que avancem des del convenciment en lo nostre.
La realitat social europea no l’ha exposat ni el filòsof Karl Marx, ni el pensador Gandhi, ni cap dels de l’època clàssica, Sèneca, Aristòtil o Plató. Lo nostre filòsof és el Major que va seure al banc dels acusats amb penes de presó impensables per un alt comandament d’una policia europea que no agredí de forma violenta a una societat civil pacíficament organitzada.
Va exposar fa poc, que les dades sobre delinqüència demostraven que els nouvinguts i les nouvingudes no delinqueixen més que els nadius europeus, sinó que els que delinqueixen, delinqueixen diferentment entre elles: és a dir, les nouvingudes cometen delictes diferents dels nadius europeus, perquè la delinqüència s’explica per la posició en l’estructura social de les que delinqueixen.
Per posar dos exemples ficticis: òbviament un alt càrrec polític o tècnic establert a les altes esferes de les Institucions Públiques no delinquirà robant carteres al metro o a les estacions d’autobusos; la seva posició en l’estructura social, i en lloc de poder, fa que tingui accés a la prevaricació, malversació o corrupció; una persona amb pocs recursos econòmics i que la vida la fa al carrer, ni prevaricarà, ni malversarà cabals públics, perquè el màxim que pot fer és robar carteres o estirar bosses de mà al carrer.
Per l’exposat, lo nostre filòsof es diu sinyor Josep Lluís Trapero.
