El xiulit que mai es va sentir

Un debat encès entre partidaris i detractors i la Guerra del 36 van esguerrar la línia en obres del tren de Lleida a Faió. A Torrent de Cinca i a Soses hi romanen viaductes.

Viaducte, sèquia de Baix, a Torrent de Cinca. Lo Pregó de la Franja

Per Alcarràs, Soses, Aitona, Seròs, Massalcoreig, Fraga i Torrent de Cinca hauria d’haver circulat, ara fa un segle, el tren de la nova línia de Lleida a Mequinensa. I, en una segona fase, fins a Faió. Es tractava d’un ferrocarril de tracció elèctrica que permetria fer rutllar vuit combois, quatre dels quals serien de mercaderies.

Amb l’auge de les figues de Fraga i de la tomata de Seròs calia garantir l’accés als mercats de Lleida. L’extracció d’hulla i de carbó bituminós de Torrent, Mequinensa i la Granja d’Escarp assolia les 300 tones diàries. Les fires anyals de bestiar d’Alcarràs, Aitona i Fraga també van ser raons de pes perquè des de finals del XIX s’aposte per enllaçar Mequinensa i Lleida per via fèrria. Ho confirma l’hemeroteca del ‘Diario de Lérida’: «S’estan practicant els estudis necessaris per a la construcció del ferrocarril econòmic».

Una de les primeres reunions per fer arribar el tren de Lleida cap al Baix Cinca fou a Fraga el 28 de maig de 1916, presidida per Agustí Badia, batlle de la ciutat. L’enviat especial de ‘Diario de Lérida’, a ran de la cita, apuntava que Fraga se’ns presenta com una ciutat ensopida, amb casalots i carrers tortuosos i costeruts: «Que el xiulit de la locomotora sigue qui la desvetlle a una nova vida…» Però no va ser fins al 2 d’abril de 1927 que el Consell de Ministres espanyol va autoritzar la subhasta del projecte de ferrocarrils secundaris. L’esplanació i condicionament de terres es va agilitzar en el decurs del 1931. També la construcció de ponts, murs de contenció, terraplens, viaductes, que solien respectar el curs de les séquies. Hi va haver mesos que les vagues i la temporada de sega van alentir l’obra. El contorn del parc de la Via, a Alcarràs, es fa estrany: és rectangular. I Lo Camí de la Via, a Soses, s’interna en el terme de nord a sud. La variant de Torrent coincideix amb el carrer de la Via. Es tracta de denominacions que expliquen on es pensava ubicar l’estació de tren d’Alcarràs i el recorregut ferroviari tant de Soses com de Torrent.

La implantació del tren va desfermar veus discrepants entre els transportistes de diligències i els hostalers. «Ara faran el carril. No veurem més la ciutat tradicional de bell vestir i bons costums (…) S’endurà la personalitat que guarda el poble, encara bo, encara ingenu. París, Londres, Barcelona… tots són iguals. D’aquí a vint anys Fraga serà com Lleida», publicaven en paral·lel, activistes com ara Jaume Costa i Escolà, alcarrassí establert a Fraga, el 29 de gener de 1926 al ‘Diario de Lérida’.

La Guerra del 36 i desavinences serioses entre autoritats locals i provincials de la postguerra van engegar a rodar la connexió per tren amb el Baix Cinca. Les obres públiques a mig fer, d’un cost econòmic elevat, han quedat atrotinades i encerclades de malesa. D’altres com l’indret dissenyat per a l’estació de Soses ha esdevingut el camp de futbol. Els passatgers d’aquesta comarca de la Franja de Ponent es van haver de conformar amb l’òmnibus de la Hispano Fraguense.

Autor

×