Iniciativa Cultural de la Franja explicita que la Llei de Llengües (2013) no reconeix els drets lingüístics “incomplint el mandat constitucional espanyol i l’Estatut aragonès”.
Carlos Grifoll, veí culturalment actiu de Torrent de Cinca, remarca que una part dels xiquets, nats en aquesta vila d’un miler llarg d’habitants, estan adoptant el castellà com a llengua habitual, “si bé les famílies no perden de vista Catalunya per a infinitat de comeses”. A més de l’ús minvant de la nostra llengua entre la canalla, Grifoll tem que a ran dels acords d’abril de 2026 per a la governabilitat d’Aragó “s’estigui gestant la solució final contra el català”.
L’alerta de l’activista torrentí no és un fet aïllat. A Tamarit de Llitera i a Fraga hi ha docents que confirmen tres quarts del mateix. El trencament en la transmissió intergeneracional del català segurament se produeix en les dinàmiques lingüístiques de l’etapa d’infantil. Les professionals de preescolar, la majoria catalanoparlants, solen impartir l’educació en castellà. I, per tant, els xicarrons se socialitzen en castellà, per més que els pares i els jaios siguen catalanoparlants. L’anomalia ha desvetllat preocupació entre convilatans de Torrent, que han fet gestions, ara per ara sense resultats, per revertir-ho. L’esmentada regressió lingüística és a hores d’ara matèria d’estudi entre professors de la Universitat de Lleida, especialitzats en plurilingüisme i psicologia social.
A mitjan segle XX Torrent de Cinca i les altres viles de la Franja de Ponent eren monolingües catalanes (com ho són, però, en castellà Calanda, Alfajarín, Carinyena…) Tant és així que una torrentina octogenària, de joveneta, li va dir a un metge que tenia “pollos en la cabeza”. I és que en la quotidianitat del Torrent d’aquell temps, “piojos” i certes paraules castellanes eren desconegudes (igual que el català a Aragó endins és una llengua aliena).
Hèctor Moret Coso, lingüista fill de Mequinensa, també en el Baix Cinca, és del parer que hi ha una minoria, cada dia més notable, que tenen un sentiment identitari, en especial pel que fa a la llengua, amb la resta del territori del català occidental. Hèctor Moret creu que el nou govern aragonès del PP i Vox no faran res més que seguir la política de negació de la catalanitat lingüística d’una part de l’Aragó, “l’Aragó catalanòfon”. No obstant això, és oportú recordar que el febrer de 2024, amb el PP i Vox per primera vegada al Govern aragonès, l’únic regidor popular de Mequinensa va votar en favor del català de resultes d’una moció socialista.
En aquest sentit, la radera setmana de maig Iniciativa Cultural de la Franja, que aplega tres entitats de la Franja de Ponent, va emetre un comunicat on assenyala que negar el nom, la legitimitat o l’arrelament del català: “Suposa una tergiversació interessada de la història i dels criteris acadèmics i un menyspreu cap als qui la parlen”.
Una fadrina de Fraga em recalca que Monegres enllà diuen que no l’entenen, “i a voltes de males maneres”. Per contra, quan la fragatina parla la seua llengua en el Segrià, la Baixa Ribagorça, la Noguera, el Matarranya… l’entenen des del primer moment.
