Representants de la Franja van participar a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, amb una sèrie de cursos dedicats al territori.
Diverses organitzacions i representants de la Franja de Ponent van participar el passat divendres 21 d’agost en la 58a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), celebrada a Prada de Conflent, en el marc del Dia de la Franja. Al llarg de la jornada, la realitat lingüística, cultural i territorial de la Franja va tenir un protagonisme destacat, amb diferents activitats, conferències i espais de debat.
Els actes van començar a les 10:00, en el marc de la jornada ‘Sobre l’aportació cristiana al projecte nacional’, organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Una de les sessions va estar dedicada a la figura del canonge Joan Baptista Manyà, i a la seua defensa de la llengua catalana dins l’antic bisbat de Tortosa. La seua trajectòria va estar marcada per les dificultats i les pressions d’un estament eclesiàstic que, durant dècades, va contribuir a la castellanització de bona part dels territoris sota la seua jurisdicció.
El filòsof Ramon Rosales va oferir una aproximació a la vida i l’obra de Manyà, així com a la seua confrontació amb els sectors de la jerarquia eclesiàstica que mostraven una escassa disposició a reconèixer la catalanitat d’un bisbat que, històricament, havia tingut jurisdicció sobre un territori transfronterer que comprenia zones de l’actual Catalunya, la Franja de Ponent i el País Valencià.
La sessió va permetre recuperar una part de la història de la defensa de la llengua catalana i posar sobre la taula el paper que diverses institucions han tingut, tant en la seua preservació com en el procés de substitució lingüística.
La Franja, protagonista al Curs de Formació Cultural
A les 16:00 va arribar un dels moments centrals del Dia de la Franja, amb el Curs de Formació Cultural ‘Iniciació als Països Catalans’. En esta sessió hi van participar Josep Lluís Soler, de l’Associació Ilercavònia; Quim Gibert, activista cultural i escriptor fragatí, i Josep Ramon Noguero, president de l’associació Franja en Moviment.
La sessió va servir per a explicar què és la Franja de Ponent, quines són les seues comarques i quina és la seua realitat territorial i lingüística. Es va posar especial èmfasi en la diferència entre les comarques naturals i les actuals delimitacions administratives, així com en els diferents criteris que s’han utilitzat històricament per definir els límits de la Franja.
També es va abordar la situació actual del català a la Franja i les dificultats que pateix la llengua, especialment davant les polítiques impulsades pel Govern d’Aragó que qüestionen la seua denominació i reconeixement.
La participació del públic va ser especialment activa, amb nombroses intervencions i preguntes que van permetre aprofundir en qüestions relacionades amb la llengua, el territori i la identitat franjolina.
La sessió també va mirar cap al futur. Es van exposar alguns dels reptes que té la Franja i les iniciatives que s’estan impulsant des de la societat civil per reforçar la presència pública de la llengua i la cultura pròpies.
Entre estes iniciatives es va presentar Lo Pregó de la Franja, el nou portal de notícies de la Franja de Ponent, així com la nova etapa que està encetant Franja en Moviment com a associació, amb la voluntat de continuar articulant i enfortint el moviment cultural i lingüístic franjolí. En la part final de la sessió, Quim Gibert va posar el punt més literari i cultural a la trobada amb un conte sobre la Franja de Ponent i una cançó dedicada a les comarques franjolines.
Els càtars i els vincles entre la Franja i Occitània
La programació franjolina va continuar a les 18:00 amb una sessió dedicada als càtars als Països Catalans i Occitània, a càrrec d’Eduard Berga i Josep Lluís Soler. La conferència va repassar l’expansió del catarisme en estos territoris, les seues diferències respecte del cristianisme de Roma i el context de les conferències i disputes teològiques que van precedir la repressió contra el moviment càtar. També es va abordar el paper de la Guerra Santa i la posterior persecució impulsada per les autoritats vinculades a Roma, en un episodi de la història medieval que va tenir una forta incidència en els territoris occitans i catalans.
La presència franjolina a Prada de Conflent no es va limitar a les activitats programades dins de la UCE. Durant la jornada, diversos representants de la Franja van participar també en entrevistes amb Ràdio Arrels, on van poder explicar la realitat actual del territori, la situació del català i els principals reptes que afronta la societat franjolina. La jornada també va comptar amb un debat amb participants procedents de diferents punts dels Països Catalans.
Una Franja que es fa present
La participació a la 58a Universitat Catalana d’Estiu ha servit per a fer visible una realitat que sovint queda fora dels grans focus: la de les seues comarques de la Franja. Durant tot un dia, Prada de Conflent va esdevenir un punt de trobada per parlar de la història, la llengua, la cultura i el futur de la Franja. Però també per mostrar que, malgrat les dificultats, hi ha una societat civil que continua treballant per la defensa del català i per la reivindicació de la seua realitat cultural i territorial. La presència franjolina a la UCE deixa un missatge clar: la Franja és viva, té veu i continua construint el seu futur.
