Cap de llana, caparret, carlets, carlons, cassola, catxap, cirereta, cul roget, dits grossos, espantaboges, espellarrucs, fangós, figall, gendret, Jaumetó, judeu, llangost, mançaneta, Marçala, matalassera, merdós, pell de rata, pellaire, Pere porc, pigarrat, polseguera, porqueta, topinaire, umflarrodes, xollador… Es tracta de sobrenoms fragatins, que el filòleg Josep Galán Castañ (Fraga, 1948-2005) va aplegar en ‘Les motades de Fraga ‘(Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1994). Serveixen per a reconèixer, amb un to desenfadat, els convilatans i les seues famílies.
Els motius, malnoms i apel·latius solen tenir un to descriptiu i simpàtic, que s’ha transmès entre generacions sobretot en els pobles. Josep Galán assenyalava que, arran de la seua recerca, el 90% de les motades han durat tota la vida: «No van ser cosa d’un fet concret o puntual.» És una dada ecolingüística que ens confirma quina és la llengua autòctona del redol.
Galán va enllestir l’estudi a partir de 649 motades, que una volta, passades pel sedàs, van quedar-ne 541: «Algunes de les descartades els ha faltat solera, ja que només he considerat aquelles que havia portat el jaio (…). Moltes famílies desconeixen totalment l’origen o el significat del seu renom.» Això explica que l’autor de ‘Les motades de Fraga‘ suggereixe l’origen probable de cadascun de les entrades recollides, gest que ha originat diferents reaccions: «A uns no els agradava el significat popular, altres tenint-lo ben còmic, l’admetien amb boníssim humor (…) Només un, em va enviar a fregir bolets.»
El rostre d’un Josep Maria Vidal envellit ocupa la coberta del llibre, atès que fou un dels fragatins més pintorescos dels anys 80. I, a hores d’ara, és part de l’imaginari local amb la motada Pastrís. Em detalla un veí del carrer de Sant Josep de Fraga que, en tornant de l’horta pel camí Torrent, Pastrís arrossegava una bicicleta amb les rodes rebentades: «Regirava cubells de brossa, renegava, anava brut, afumat… Possiblement, a casa, no tenia xaminera. Així doncs, estolzí i el fum l’ennegrien.»
Per tot plegat, els Segallosa, un grup musical fragatí de les darreries dels 70, li van dedicar el ‘Blues del Pastrist‘. “Pas trist” era el nom burlesc, que es van empatollar els joves músics a partir de la motada Pastrís.
Tenint en compte que ‘Les motades de Fraga‘, des de fa temps, estan exhaurides i que el 2025 es compleixen els 20 anys de la mort de Josep Galán Castañ, enguany podria ser l’inici d’un homenatge al filòleg fragatí amb la reedició revisada del llibre.
Cal Fragatí, per cert, és una de les cases pairals de Castelldans, les Garrigues.
