Temps era temps, les fragatines baixaven al Cinca per a omplir els barrals i els cànters d’aigua fresca. Amb un barral, en equilibri al cap, i un altre entre la mà i el cos, de tornada del riu, enfilaven per les costeretes empedrades de la Fraga de sempre. El bellugueig de malucs resultant, que repercutia en les seues faldetes ben cenyides, era conegut com a “fer dillums, dimarts/ dillums, dimarts…”
So Sisona, so Panolla, so Samaneta, so Pessetola, so Tarronera, so Fustera, so Corretges, so Pelaira, so Xopa, so Bessona, so Torta, so Fangosa… Foren part de les 214 jaies (verjaies incloses) del cens de Dones de Faldetes de 1977. Va ser el primer reconeixement a les aiguadores de Fraga, que han fet servir quotidianament el vestit de llauradora (el de mudar, en dates assenyalades i de precepte, i el de dol en enviduar). So Arnona fou la darrera dona de faldetes: ens va deixar, amb 101 anys, el 2007. No obstant això, els veïns de la ciutat, inclosos els xiquets, es guarneixen, per un dia, amb la roba tradicional. Enguany, aquesta data festiva, coneguda com a Dia de la Faldeta, serà aquest diumenge, 26 d’abril.
Josep Margalló, en representació de la Penya Fragatina, organitzadors el 1977 de la primera convocatòria, es va adreçar a les àvies acceptant que potser ells no eren els més indicats per a fer homenatges: “Vostès mateixes sempre mos han dit que som uns esfuriagallines i uns atropellaguisaos (…) Ha arribat lo moment de dir: redéu! Què poble té les jaies tan soscaigudes? Eh? Pos cap”. Margalló va afegir que la joventut fragatina estava molt orgullosa de tenir dones de faldetes: “No les canviaríem per a res del món”.
49 anys després, ha esdevingut una de les diades més entranyables de Fraga, que sol coincidir pels volts de Sant. Jordi. Andreseta i Pepeta Bean, l’any 1987, en un poema, fan notar: “Ni la moda ni el progrés/ han pogut amb les faldetes/ han set unes heroïnes/ això ho hem de reconèixer”.
A hores d’ara, un dels principals símbols fragatins és l’escultura dedicada a la Dona de Faldetes, a partir d’un motlle dissenyat per Josepet Arellano i família, ceramistes fragatins, que el van lliurar de franc a la ciutat dels tres tossals. El monument resultant, ubicat a la plaça de l’Ajuntament, fou inaugurat per Sant Jordi de 1982.
La diada de la Faldeta ofereix un programa variat que inclou un festival de jota, concurs d’indumentària i pentinats, certamen de fotografia, cercavila, concert de música, desfilada de vestits típics… I és que l’abillament ha esdevingut un referent de pertinença local a l’hora de fer goig. Això explica que en els darrers anys s’han esmerçat esforços per a recuperar la faldeta i altres peces de roba del segle XVIII ençà. I, de retruc, rosaris, sonalls, creus, joies… Tant és així, que l’associació Dones de Fraga, quan el 1982 eren conegudes com Amas de casa La Sultana del Cinca, es van inspirar: “Mos vestirem de faldetes/ un davantal de percal/ arracaes ben llargues/ i en lo mocador un gall”.
