Com a aficionat a la història, a les xarxes socials seguisco diferents comptes dedicats a recuperar la memòria del nostre país. Una d’elles se diu Columna Durruti, a Facebook, i com lo seu nom indique, està dedicada a divulgar sobre el moviment llibertari i anarcosindicaliste, tan potent i multitudinari a les comarques de la Franja no fa encara cent anys.
Columna Durruti se dedique a recordar efemèrides relacionades en lo món àcrata: episodis importants de l’anarquisme nacional i internacional, però tamé naixements i morts dels homes i dones que van intentar construir un món millor. Entre ells, sorprèn la quantitat de militants llibertaris de les nostres comarques, especialment de la Llitera i el Baix Cinca, part del país on la CNT va tindre una forta implantació, però tamé de la Ribagorça i el Matarranya.
Raluy, Colomina, Trenc, Bria, Maull, Faure, Faro, Sarrau, Chiné, Ibars, Palacín, Castells, Albesa, Bailac, Lombarte… Són nombrosos los militants en cognoms ben nostrats que después de 1936 van patir la repressió, l’exili o la mort per combatre el faixisme a Alcampell, Fraga, Calaceit, Albalat de Cinca o Estopanyà. La major part d’ells no va tornar mai més, bé fos perquè van morir antes que Franco o bé perquè, a partir de 1975, lo país que van haver de dixar ja no s’apareixie en res al que ere después de 40 anys de dictadura.
Lo pròxim 29 de novembre se celebraran eleccions a l’Estat espanyol i molt han de canviar les coses per tal que la dreta i ultradreta espanyolistes no aconseguisquen la majoria als nostres llocs i comarques. Davant d’esta situació, no paro de pensar que haurie passat si aquella generació educada en los valors de la llibertat hagués pogut dur a terme la seua vida a la terra on va nàixer, al país que mos van furtar.
