Tòpics de l’estiu, vull dir. Les calorades amb els focs, un binomi que com més va més gran és la dimensió de la tragèdia: cada estiu hi ha més incendis, més grans i per tot arreu. A les nostres comarques, a la primeria de juliol es va declarar un incendi paorós a la Llitera –entre Castellonroi i Albelda– que venia a ser com l’aportació de la Franja a la sèrie de focs d’arreu del país que han arribat a afectar fins i tot zones pirinenques com la Vall de Boí.
Un altre clàssic estiuenc perillós el constitueixen les notícies relacionades amb el turisme que, des de fa massa temps, ja ningú veu com un fenomen gaire simpàtic ni positiu, i si no que ho diguen els ciutadans de les Illes que viuen alarmats una autèntica invasió que fa perillar “la vida” de Mallorca, Menorca i Eivissa, on s’han convocat manifestacions amb grans participacions i respostes violentes de la policia espanyola … Als pobles de la Franja no pareix que el turisme d’estiu siga encara un perill per bé que cal parar les orelles i aprendre les lliçons de les experiències dels altres.
Continuant amb els tòpics, l’estiu d’enguany ha tocat Mundial de futbol, maleït sia! Un esdeveniment que ha servit per a engreixar la quota de patriotisme espanyol fins a nivells insuportables i perillosament malaltissos per als Països Catalans. La victòria de “la roja” (ja em perdonareu) ha emplenat el país de banderes espanyoles i samarretes de la «selección» que, encara avui, embafen carrers i balcons d’arreu.
Fa de mal dir, però a l’estiu també arriben notícies de l’agonia de la llengua (i no parlo de Pisa). A ca nostra, abans d’acabar el curs va sonar l’alarma de l’atac institucional que preparava el Gobierno de Aragón contra la llengua (“liberar de la imposición del catalán en la Franja de Aragón”) que caldrà veure’n l’abast i l’afectació, per exemple, en les hores de català a primària i secundària. Certament, hi ha hagut resposta de l’associacionisme, però caldrà estar amatents perquè aquests troglodites es poden carregar amb una bufada la cosa més preuada: les hores de català a l’escola.
Als altres territoris també es dolen de la llengua: al País Valencià, a més de moltes malvestats, a Alcoi volen fer desaparèixer el nom d’Isabel-Clara Simó del nom de l’escola; a la Catalunya Nord se les veuen negres per aconseguir la presència d’un “signe” de catalanitat en la denominació de les comarques catalanes; a les Illes, dintre de la situació extremadament adversa de l’administració autonòmica, la bona nova és que les famílies han votat i han guanyat perquè es puga triar fer l’ensenyament en català… En fi, al Principat, deixem-ho amb la cosa vergonyosa dels no-resultats de les proves PISA que encara han de portar més cua.
Amb tanta calorada i tantes coses que cremen, hem acabat de viure i veure la foscor “esclatant” i emocionant de l’eclipsi total que, justament al Ponent català, ha estat ben visible i han posat els nostres pobles al mapa: la Granja, Seròs, Almatret, Fraga, Tamarit… Tant de bo que siga “una font” de bons auguris.
La tragèdia i l’episodi –també és un tòpic que fa de mal dir– de Ceuta, la colònia espanyola del nord d’Àfrica, amb el pas gratuït de tants milers de persones, amb milers de menors i més de cent morts ens ha commogut a tots i, inevitablement, porta a pensar en el fenomen dels temporers al Baix Segre i Baix Cinca que són notícia recurrent de cada estiu per les condicions laborals; justament fa hores, com qui diu, s’ha sabut el cas de treballadors amb contractes fraudulents a Alcarràs.
Vull acabar amb una necrològica que, no per ser estiuenca, deixa de ser de primera plana, si més no per a les Terres de Ponent i per al català: s’ha mort Josep Vallverdú, un homenot que diria Pla, un escriptor i defensor de la llengua imprescindible que ens demana militància lingüística i compromís polític. I un apunt final per recordar que, amb el fotògraf Ton Sirera, Josep Vallverdú va publicar el 1968 (!) uns volums (‘Catalunya visió’, Editorial Tàber) dedicats a les comarques del Principat, la Franja i la Catalunya Nord. És un goig veure en un mateix volum els textos i fotografies de la Llitera i el Baix Cinca… Gràcies per tant, Josep Vallverdú!
