Lo Centre d’Estudis Llibertaris José Alberola ha elaborat una ruta anarquista pels llocs més destacats de la història social de Fraga durant lo primer terç del segle XX.
Lo Centre d’Estudis Llibertaris José Alberola ha presentat una ruta en forma de guia cartogràfica on es poden reconèixer los espais en què es van desenvolupar alguns dels esdeveniments més rellevants de la història de l’anarquisme a Fraga, des de principis del segle XX fins als anys trenta.
Les idees llibertàries i l’anarcosindicalisme van arrelar molt aviat a Fraga i al Baix Cinca, sent part activa de l’associacionisme obrer i social des d’aleshores. Van arribar a assolir una gran notorietat en moments històrics concrets: als anys vint, als anys trenta, durant la guerra i la revolució de 1936, i fins i tot en los anys foscos de la dictadura franquista, en la clandestinitat i en lo postfranquisme.
Agustín Orús, llibertari des de la seva adolescència i nascut a Fraga el 1918, explicave que la seua jaia li cantave, quan ere nen, l’històric himne anarquista ‘Hijos del Pueblo’. Està documentat lo conflicte laboral de 1906, a conseqüència de la manca de treball per la paralització de les obres del Canal d’Aragó i Catalunya (conegut inicialment com lo Canal de Tamarit de Llitera). Se va convocar una vaga reclamant pa i feina. Hi va haver barricades que tallaven l’accés a la ciutat, a l’altura del pont sobre el Cinca, en enfrontaments en la Guàrdia Civil, en lo tràgic resultat de diversos morts, entre els quals cinc obrers i un guàrdia civil, així com diversos detinguts. En aquella època se cantave una cobla que deie: “El canal de Tamarite, ni lo han hecho ni lo harán porque no quieren los ricos que los pobres coman pan”.
Dels anys vint i trenta quede el record de la lluita anarcosindicalista i de l’activisme cultural i llibertari, com la vaga de les dones treballadores de la indústria manufacturera de figues seques. També destaque la intensa activitat desenvolupada des de l’ateneu llibertari Societat Cultural Aurora, en la compra d’un solar i la construcció d’una casa per part de la militància. S’hi va instal·lar una escola racionalista, en José Alberola com a mestre, a més del Sindicat, una biblioteca, un grup de teatre i un grup de Joventuts Llibertàries, entre altres iniciatives.
En la insurrecció anarquista de desembre de 1933 hi va haver participació activa en diversos pobles de la comarca, especialment a Bellver de Cinca; no pas a Fraga, tot i que la ciutat sí que va patir la repressió, en diverses detencions i la clausura del Sindicat per ordre governativa. Molts militants anarquistes del Baix Cinca van ser detinguts i van romandre diversos dies empresonats a la presó de Fraga (seu del partit judicial) fins al seu trasllat a la presó de Huesca.
Un altre episodi destacat és lo procés revolucionari iniciat al juliol de 1936: la creació del Comitè Popular Revolucionari, la col·lectivització de la terra i el desenvolupament d’una incipient indústria. També es van impulsar iniciatives com lo Consell Municipal, la primera biblioteca pública, l’Hospital de Sang o la seu del primer Consell d’Aragó.
La ruta inclou els domicilis particulars on van viure Agustín Orús i Valero Chiné, militants llibertaris de Fraga en una llarga trajectòria, així com lo lloc de naixement de Liberto Sarrau, històric militant anarquista i membre del grup Quijotes de l’Ideal de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, molt vinculat a Fraga. També s’hi incorpore la casa on va viure José Alberola.
A més, se fa referència a altres figures destacades de la militància anarquista que van residir a Fraga o hi van estar vinculades en algun moment, com Ramón Acín, Felipe Alaiz, Buenaventura Durruti, Ricardo Sanz, Joaquín Ascaso, Francisco Ponzán, Manuel Lozano, Joaquina Dorado o Emma Goldman, entre altres.
La ruta no seguís una cronologia concreta: “Hem intentat fer un recorregut circular perquè sigue més fàcil de seguir. La major part de les localitzacions se troben al centre històric de la ciutat, en l’excepció de l’última (la número 24), situada a la riba dreta del riu”. Diversos dels punts inclosos corresponen al període de la Guerra i al procés revolucionari de 1936-1938.
No se tracte d’un treball tancat, sinó d’un projecte en construcció permanent: “Som conscients de com n’és de rica la història de l’anarquisme a Fraga i a les Terres Baixes del Cinca; això mos anime a continuar investigant i recopilant dades”. En qualsevol cas, la guia vol donar continuïtat a la tasca de divulgació històrica que el Centre d’Estudis Llibertaris José Alberola desenvolupe des de fa anys, també a través de passejades guiades organitzades conjuntament en l’organització anarcosindicalista de Fraga.
“Cal dir que la nostra pretensió no és acadèmica ni científica; en qualsevol cas, sempre contrastem allò que afirmem. La major part de la informació prové de les aportacions personals de companys que van ser testimonis o van participar en los esdeveniments que relatem; esta condició mereix tot lo nostre respecte i credibilitat”, han assenyalat. Finalment, animen tothom a recórrer els carrers de Fraga en una nova mirada i en la ment oberta.
