Una investigació internacional ha identificat una espècie desconeguda d’amfibi a partir de fòssils de fa 66 milions d’anys trobats a Areny. Més de 80 petits ossos recuperats el 1997 han permès identificar l’espècie Synorerpeton ribagorzana, pertanyent a un enigmàtic grup d’amfibis extints.
Un conjunt de fòssils diminuts trobats fa tres dècades a la localitat d’Areny de Noguera ha permès identificar una nova espècie d’amfibi que va habitar la península Ibèrica fa aproximadament 66 milions d’anys, poc abans de l’impacte de l’asteroide que va provocar l’extinció dels dinosaures no aviaris.
La nova espècie, denominada Synorerpeton ribagorzana, ha estat descrita per un equip internacional del qual forma part Miguel Moreno-Azanza, investigador del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, juntament amb especialistes de la Universidade NOVA de Lisboa, l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME-CSIC) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).
Lo treball, publicat a la revista científica ‘Cretaceous Research’, ha estat liderat per Alexandre R. D. Guillaume, de la Universidade NOVA de Lisboa, sota la supervisió de Miguel Moreno-Azanza i Eduardo Puértolas-Pascual, i ha comptat amb la col·laboració de Hugues-Alexandre Blain, de l’IPHES-CERCA.
Un descobriment que esperave ser identificat
Los fòssils provenen del jaciment de Blasi, situat prop d’Areny. Se van recuperar durant una campanya paleontològica realitzada el 1997 i inclouen més de 80 restes òssies, entre les quals hi ha fragments del crani, vèrtebres i altres elements de l’esquelet. Una part d’esto material ja s’havie estudiat anteriorment, però fins ara no hi havie prou evidències per identificar-lo com una espècie diferent de les conegudes.
La revisió dels fòssils conservats al Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa ha estat decisiva. «La idea original ere que Blain revisés el material al Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa, ja que sabíem que hi havia exemplars sense descriure i sense identificar», explique Miguel Moreno-Azanza, investigador de l’Institut Universitari de Recerca en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) de la Universitat de Saragossa. «Ell ja estave treballant en fòssils similars del Juràssic Superior de Portugal, així que era el millor candidat per trobar alguna cosa nova», afegís.
Un petit amfibi en característiques sorprenents
Synorerpeton ribagorzana pertany als albanerpetòntids, un grup d’amfibis extints que, tot i recordar per l’aspecte les salamandres menudes, presentaven característiques anatòmiques molt particulars. Estos animals, de menys de cinc centímetres de longitud, tenien la pell seca i escatosa, urpes queratinoses, parpelles i un sistema de captura de preses basat en una llengua de projecció ràpida, similar al dels camaleons actuals. Van formar part dels ecosistemes terrestres durant bona part del Mesozoic, un període que comprèn aproximadament des de fa 245 fins a fa 65 milions d’anys. Tanmateix, la seua mida reduïda i la fragilitat dels ossos n’han dificultat l’estudi.
La nova recerca ha permès identificar característiques del crani i de les vèrtebres cervicals que aporten informació sobre l’evolució d’esto grup. Els resultats indiquen que els albanerpetòntids van experimentar canvis anatòmics importants al llarg del temps. «Encara no estem segurs de les raons, però això es traduirie en un canvi ecològic entre les espècies del Juràssic i el Cretaci Inferior, que eren més gràcils i tenien el crani allargat, i les espècies del Cretaci Superior i el Cenozoic, que eren més robustes i tenien el crani més voluminós», assenyale Alexandre R. D. Guillaume.
Lo nom de la nova espècie també constituís un homenatge al territori on va ser descoberta. ‘Synorerpeton’ prové del grec antic i es pot traduir com «l’animal que s’arrossega a la frontera», en referència tant a la proximitat al límit geològic entre el Cretaci i el Paleogen com a la ubicació del jaciment, prop de la frontera entre Aragó i Catalunya. Per la seua banda, l’epítet ‘ribagorzana’ reconeix la comarca de la Ribagorça i el riu Noguera Ribagorçana.
Una finestra als últims dinosaures
Lo jaciment de Blasi té un interès científic especial per la seua antiguitat i localització. Los sediments que contenen los fòssils se van dipositar aproximadament mig milió d’anys abans de l’impacte de l’asteroide que va marcar el final del Cretaci, fa uns 66 milions d’anys. Això permet estudiar els ecosistemes que hi havie a Europa immediatament abans d’una de les extincions massives més importants de la història de la Terra.
«Esta zona ha estat molt productiva pel que fa al descobriment de vertebrats fòssils, en dos noves espècies de dinosaures i dos de cocodrils descrites durant los darrers anys. Però el que la fa tan interessant és que es troba just per davall del límit Cretaci-Paleogen, que marque la gran extinció massiva provocada per l’impacte d’un meteorit», destaque Eduardo Puértolas-Pascual, de l’IGME-CSIC.
A més de descriure una nova espècie, l’equip investigador ha trobat indicis que dos llinatges diferents d’albanerpetòntids podrien haver conviscut a Europa durant el final del Cretaci. Los resultats apunten a possibles connexions entre les poblacions d’Europa occidental i Amèrica del Nord, mentre que les d’Europa oriental podrien haver mantingut vincles en Àsia o en poblacions europees més antigues. Estes troballes han obert noves línies de recerca sobre l’evolució, la dispersió i la distribució geogràfica dels petits vertebrats que van habitar el planeta durant l’era dels dinosaures.
