María Belén Faro recupere la vida del seu reiaio a través de la novel·la ‘Café Juanet’, que retrate el viatge que va fer de Tamarit a Barcelona i el seu regrés a la Llitera. Una obra estretament relacionada en lo tancament del local que li done nom.
Lo cafè Juanet de Tamarit de Llitera va reaurir les seues portes per a la presentació del llibre homònim, ‘Café Juanet’, escrit per María Belén Faro Sanz. A l’obra, narrada en format novel·la, Faro explique de manera ficcionada la història del seu reiaio Juanet, emigrat a Barcelona a finals del segle XIX i regressat al seu lloc natal per aurir l’històric local a l’Hortàs.
Desenes de tamaritans van acudir a la presentació del cafè Juanet, tancat ara fa uns anys, però que va quedar petit en un dia tan assenyalat. Faro se va mostrar molt agraïda de veure tantes cares conegudes reunides de nou en aquell cafè. A la seua xerrada, moderada per Mamen Soler, llibretera de la llibreria Calarión, va detallar el procés de pensar, escriure i publicar un llibre que, tot i ser una novel·la, se base en la vida del seu reiaio Juanet.
La idea d’encomençar el llibre se li va ocórrer en una de les seues visites a Tamarit, quan el cafè ja es trobave tancat: “Veure el cafè tancat me provocave molta tristor. Un dia vaig voldre entrar, i vaig trobar la porta encallada, de tant de temps tancada. Allò va ser el detonant per escriure la història de Juanet”.
Per això, ‘Café Juanet’ està inspirat en la història del reiaio de l’autora. “Volia rescatar la seua figura i el seu context històric. Ere a finals del segle XIX, una època en què Tamarit i tota la Comarca eren molt pobres, antes de la construcció del Canal”. Sobre aquell temps, Faro va voldre destacar la figura de Joaquín Costa, un “erudit” i un “avançat a la seua època”.
Juanet va nàixer en una família de pagesos, com tants d’altres en aquella època. “Fill de la terra”, va decidir anar-se’n a ganar la vida a Barcelona, on va conèixer a la que después acabarie sent la seua dona, Salvadora. Filla d’un sabater, Salvadora tenie una posició social més alta que la del pagès Juanet, o com a mínim això pensave sa mare. “José, el pare de Salvadora, és un home molt obert de ment: li amostre a jugar a les cartes, anime a la seua filla a què estime a qui vulgue estimar… És un home molt modern per haver nascut al segle XIX. En canvi, sa mare, donya Pilar, és una dona de millor posició que les pageses, però pior que les sinyores, encara que ella ho intente. Per això no vol que sa filla vaigue en un desarrapat”, va advertir Soler sobre el context en què es van conèixer.
Segons la llibretera, “Salvadora mereixerie una altra novel·la per ella sola”, una opinió que Faro compartís, posant en valor tamé al seu reiaio: “Va ser una dona molt transgressora per la seua època. Però va ser el que va ser perquè en Juanet van ser un equip, si no, Salvadora sense Juanet no hauria estat possible”.
Lo Quatre Gats de Tamarit
Entre finals dels segle XIX i principis del XX, “van passar moltes coses”, tant a Tamarit com a Barcelona, tal com explique Faro. Al llibre, de rerefons, hi apareix el moviment modernista, Antoni Gaudí, les revoltes obreres a les fàbriques, les condicions de vida dels treballadors… I tamé una incipient emancipació femenina, que es veu reflectida en la figura de Salvadora.
En esto sentit, Faro destaque que, a Barcelona, Juanet prospere socialment i culturalment. Una prova d’això és que quan va tornar a Tamarit va aurir a la plaça del Meson lo cafè dels Quatre Gats, inspirat en l’històric local barceloní on se reunie l’elit intel·lectual modernista, com el mateix Gaudí, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Ricard Canals, Isaac Albéniz, Enric Granados, Lluís Millet o un jove Pablo Picasso, entre d’altres. “Ell va viure ixo moviment i el va voldre plasmar a Tamarit”, recorde l’autora.
