Lo filòleg Roberto Albiac culmine set anys d’investigació en un estudi de més de 1.300 pàgines que documente la realitat lingüística dels divuit municipis del Matarranya.
El filòleg Roberto Albiac, natural de Favara, ha defensat a la Universitat de Saragossa la seua tesi doctoral ‘Els parlars del Matarranya’, una investigació que constituís lo treball més exhaustiu fet fins ara sobre les varietats lingüístiques de la comarca. L’estudi, qualificat en un excel·lent cum laude, és també la segona tesi doctoral presentada en català en la història de l’Aragó.
Fruit de set anys de recerca, la tesi oferís una descripció detallada dels parlars dels divuit municipis del Matarranya. Per dur-la a terme, Albiac va recórrer la comarca durant quatre estius, entrevistant tres informants de cada població i acumulant 325 hores d’enregistraments a partir d’un qüestionari de 4.000 preguntes sobre vocabulari, fonètica, morfologia i usos tradicionals de la llengua.
El resultat és un ampli atles dialectal que combine diccionari, gramàtica i cartografia lingüística, convertint-se en una obra de referència per a l’estudi del català tortosí i de les varietats lingüístiques del Matarranya.
Entre les principals conclusions de la investigació destaque l’elevada homogeneïtat lingüística de la part central de la comarca, mentre que els municipis situats als extrems conserven trets compartits amb les comarques veïnes de la Terra Alta, els Ports i la conca del Guadalop. L’estudi pose de manifest que les isoglosses lingüístiques transcendissen les fronteres administratives i configuren un continu dialectal.
Des d’un punt de vista filològic, la investigació conclou que els parlars del Matarranya formen part del català i, més concretament, del subdialecte tortosí, una varietat de transició entre el català nord-occidental i el valencià.
La tesi també alerta de la progressiva substitució del lèxic tradicional per formes castellanes, un procés que l’autor relaciona amb la limitada presència del català autòcton en l’àmbit educatiu i amb la influència creixent del castellà en la vida quotidiana.
Amb aquesta investigació, Roberto Albiac contribueix de manera decisiva a la documentació, preservació i difusió del patrimoni lingüístic del Matarranya. L’autor confia que el treball pugui publicar-se pròximament perquè esdevingui una eina útil tant per a la comunitat científica com per al conjunt de la societat.
