L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va portar a terme amb gran èxit d’assistència la jornada del Cinga Fòrum 2025 ‘Un Baix Cinca Habitable’, enguany dedicada al medi ambient.
El medi ambient, i especialment la proliferació de plantes de biogàs, la transició energètica i els canvis fluvials, va ser el tema central de la jornada ‘Un Baix Cinca habitable’, organitzada este dissabte a Fraga per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) en el marc de l’acte anual Cinga Fòrum.
Al llarg del matí, les xerrades dutes a terme pel professor i investigador de la Facultat d’Agrònoms de la Universitat de Lleida, Víctor Altés; el biòleg i professor a l’Institut Ramon J. Sender, José Luis Escuer, i el professor de la facultat d’Agrònoms de la Universitat de Lleida, José Ramón Olarrieta, van ajudar a desxifrar alguns dels reptes que té la societat del Baix Cinca per fer front als canvis constants de la natura a conseqüència de la intervenció humana.
‘La destrucció del sòl agrícola i la (falsa) transició energètica’
Víctor Artés, membre de la plataforma Pobles Vius del Segrià, va exposar que la inversió en plaques fotovoltaiques, aerogeneradors i les plantes de biogàs suposa emprar sòl destinat a l’ús agrícola o forestal en detriment dels d’usos industrial i de serveis. Un aspecte que afecta directament la sobirania alimentària i, per tant, repercuteix negativament en la qualitat de vida de la gent. “La transició energètica no ha de ser a costa de la sobirania alimentària. Els habitants dels pobles hem de poder triar quina transició energètica volem i com la volem”, va afirmar el ponent.
‘El riu Cinca. Un exemple de la difícil relació amb els rius’
Durant la seua intervenció, el biòleg José Luis Escuer va incidir en la importància d’una gestió més científica dels rius i va explicar que els canvis que hem vist en el riu Cinca són per una apropiació dels marges i per la construcció dels pantans als anys 70. “A la concessió d’explotació dels pantans del Grado i Mediano no hi ha cap clàusula que incorpore el concepte de cabal ecològic, raó per la qual, a l’altura de l’Aïnsa, el riu Cinca porta molt poca aigua”, va explicar. Este fet, més la falta de pluges, fa que el cabal s’haigue reduït i la proliferació de mosquits i altres insectes haigue augmentat, i amb això la possible proliferació de malalties.
‘Què té de “bio” el biogàs?’
Amb esta pregunta retòrica, Joserra Olarieta va iniciar l’explicació sobre l’augment exponencial de plantes de biogàs a les comarques de Ponent. Per una banda, estes plantes venen a representar que a Ponent es tractaran un 85% de les dejeccions animals de tota Catalunya i que, a sobre, estes plantes no solucionaran el problema dels nitrats al subsol. Per altra banda, va apuntar que “les plantes de biogàs emeten més metà que les indústries petrolieres, contribuint a l’efecte hivernacle de manera notable”. La conseqüència de tot plegat és que 40.000 tones de matèria orgànica no aniran directament al sòl, sinó que els pagesos l’hauran d’acabar comprant a intermediaris o en el millor dels casos a les mateixes plantes.
Posteriorment a estes intervencions es va realitzar una taula rodona on es van incorporar la biòloga i investigadora del CSIC Ana Moreno i el professor i divulgador Joan Bernal, encetant-se un diàleg molt fructífer amb el públic assistent per compartir preguntes i establir possibles solucions als reptes mediambientals de la zona del Baix Cinca.
Pep Labat, president de l’IEBC, va inaugurar la jornada fent una intervenció introductòria a la temàtica de les jornades i dedicant unes paraules d’homenatge a Joaquim Salleras, historiador fragatí que ens va deixar fa només unes setmanes.
