Un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha detectat contaminació greu per residus de plaguicides prohibits en vuit rius de la Franja i de Lleida, declarats en mal estat ecològic.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha emès un informe que recull la detecció de residus de plaguicides prohibits als rius de la Franja i Lleida. L’alta presència de residus de productes químics ha encès l’alerta, perquè aquests estan prohibits des de fa molts anys.
La Noguera Ribagorçana i el Segre, en catorze de les seues estacions, van registrar residus de plaguicides en quantitats elevades. En este sentit, són fins a vuit els rius que apareixen a l’informe i són declarats “aigües en mal estat”: l’Alcanadre, el Cinca, el Clamor Amarga, el Corb, la Noguera Ribagorçana, el Segre, el Sió i l’Ondara.
La concentració de restes de glifosat, que era un producte herbicida permès a la Unió Europea fins a l’any 2022, supera el que preveu la llei als vuit rius i afecta el canal de Seròs. L’informe inclou la petició a les comunitats de regants, perquè es deixin d’utilitzar altres elements com el clorpirifòs, el dicofol metolachlor, l’imidacloprid, la terbutrina i la terbutilazina, pel seu impacte ambiental.
L’informe, que es pot consultar a la pàgina de la CHE, és un nou exemple de les constants i rutinàries agressions que pateix el territori de la mà de moltes explotacions, que produeixen en quantitat industrial, en detriment de la qualitat. La contaminació de les aigües acaba afectant l’aigua de boca que veuen les persones, així com l’ús excessiu de pesticides afecta la qualitat del producte que consumeixen, finalment, també les persones.
Aquest ús fraudulent de productes prohibits, també nocius quan eren legals, destrueix la biodiversitat i produeix mal als ecosistemes i als seus habitants, siguin humans o no humans.
Els organismes oficials entenen que han de preservar la producció i el sosteniment de les empreses que generen riquesa, perquè hi ha llocs de treball en joc i l’economia no es pot abandonar. Encara menys si és la que genera ingressos a les arques de les institucions.
Com indica l’informe, supeditar les regles del joc només a l’economia, implica la contaminació de l’aigua, de l’aire i de la terra a nivells excessius. Este fet significa que anem enverinant l’aigua que veuran els qui neixen darrere nostre, fem irrespirable l’aire que han d’inhalar els futurs pobladors de les nostres contrades i destruïm la possibilitat de fertilitat de la terra si la sotmetem a règims d’explotació desorbitats.
Esta riquesa invisible es manifestarà quan sigue massa tard, quan el seu anvers ens recorde que vam tenir la possibilitat d’equilibrar produccions justes i respecte a la natura, en el moment en el qual ens veurem abocats a defensar els pobles vius enfront de macroprojectes que cada volta que observen la terra o l’aigua no hi veuen vida, sinó recursos per fer diners i poca cosa més.
