Els vots a favor de PSOE, PAR, Chunta i Cambiar han permès al Govern de la Llitera aprovar els pressupostos de 2025. PP i Vox s’han posicionat en contra.
El Consell Comarcal de la Llitera ha aprovat este dimarts en ple el pressupost per a l’exercici 2025, que ascendeix a un total de 9.129.052,42 euros, consolidant-se com un dels pressupostos més elevats dels darrers anys. El document ha tirat endavant amb l’objectiu de continuar enfortint els serveis públics que presta la institució comarcal.
Un dels aspectes més rellevants és el caràcter social del pressupost. Més del 38% de la despesa total es destina al manteniment i gestió de les dues residències públiques de gent gran, sent la Llitera l’única comarca que gestiona dos centres de titularitat pública. A més, el 60% del pressupost es dedica a personal, en compliment del decret autonòmic sobre serveis socials.
També s’han incrementat partides clau en les àrees de cultura, esports i patrimoni, i s’han duplicat les ajudes destinades a col·laboracions institucionals, com el conveni amb el Centre d’Estudis Lliterans, i les subvencions directes a entitats com l’Associació d’Empresaris i Creu Roja.
En la mateixa sessió plenària, s’ha aprovat una moció institucional en la qual la institució sol·licita al Govern d’Aragó i a les Corts una revisió urgent del sistema de finançament comarcal. La moció ha estat aprovada amb els vots favorables de PSOE, PAR, Chunta i Cambiar, i amb els vots en contra de PP i VOX.
La moció subratlla que les comarques són un eix fonamental de vertebració territorial i prestació de serveis en el medi rural. Cada vegada assumeixen més serveis, incrementen la seua plantilla, desenvolupen més competències transferides i, en molts casos, assumeixen també competències impròpies que corresponen al Govern aragonès.
La presidenta comarcal, Tania Solans, ha subratllat que “el finançament actual no és suficient per a cobrir amb garanties els serveis que prestem als municipis, des de l’atenció social fins a la gestió mediambiental o les polítiques culturals. Reclamem el que és just: un finançament que respongue a les necessitats reals de les comarques”.
