Els grups del PSC, ERC, Junts per Catalunya i Comú de Lleida a la Paeria han aprovat esto divendres una moció presentada pels republicans per al reforç del català a la Franja de Ponent. “És una qüestió que ens interpel·la directament”, ha dit la representant d’ERC.
El Ple de la Paeria ha aprovat una moció presentada pel grup ERC-AM per reforçar el català a la Franja de Ponent i de defensa dels drets lingüístics als Països Catalans. La proposta ha tirat endavant en 20 vots a favor (PSC-Units, ERC-AM, Junts per Catalunya Lleida-CM i Comú de Lleida) per només set en contra (PP de Lleida i Vox).
Lo debat, encés en alguns moments, ha tractat els recents atacs del Govern aragonès contra el català, així com les relacions socials, culturals i històriques entre les comarques de la Franja i la capital de Ponent. Entre els convidats s’hi trobaven representatns d’Òmnium Cultural i de l’Institut Aragonès del Català, concretament del filòleg, lingüista i professor de la Universitat de Lleida Ramon Sistac. ”Espero que hagi gaudit del debat, tot i que no n’estic segur”, li ha dit rient lo paer en cap, Fèlix Larrosa, en acabar les intervencions dels diferents grups.
Lo text presentat pel grup d’ERC, titulat ‘Moció per al reforç del català a la Franja de Ponent i de defensa dels drets lingüístics als Països Catalans’, assenyale que “la unitat de la llengua catalana és una realitat científica, històrica i cultural que les institucions públiques han de respectar”. Així, demane protegir les varietats locals del català, les quals “constitueixen una expressió de la riquesa interna de la llengua catalana”.
De la mateixa manera, recorden que la Franja ha fet “aportacions fonamentals” a la cultura dels Països Catalans, en noms com los de Jesús Moncada, Desideri Lombarte, Mercè Ibarz o Francesc Serés, que “han situat les Terres de Ponent, els seus paisatges, la seva memòria i la seva manera de parlar al centre de la literatura catalana contemporània”.
Per això, la moció considere que “les fronteres administratives no poden convertir-se en fronteres culturals ni lingüístiques” i que “la realitat quotidiana de Lleida i la Franja de Ponent n’és una mostra evident”. “La ciutat de Lleida no es pot entendre sense aquesta relació. Tampoc la Franja no pot ser considerada una realitat llunyana o aliena”, diu el text.
Per tot això, creu que “donar suport al català a la Franja és defensar la diversitat, la igualtat lingüística i la continuïtat d’una comunitat cultural mil·lenària” i que “és afirmar que cap parlant no ha de renunciar a la seva llengua per accedir a drets, serveis o oportunitats”.
A l’apartat dels acords, demane adoptar com a Paeria els següents compromisos: expressar el suport de l’Ajuntament de Lleida al català com a llengua pròpia, històrica i patrimonial de la Franja de Ponent; reafirmar la unitat de la llengua catalana, amb respecte per la riquesa de totes les seues varietats territorials, i rebutjar qualsevol intent de fragmentar-la; i manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Lleida a qualsevol acord, reforma legal o actuació institucional que pretengue eliminar, reduir o qüestionar el reconeixement del català com a llengua pròpia de la Franja.
A més, insten lo Govern aragonès i les Corts de Saragossa “a garantir una protecció legal efectiva del català i de l’aragonès, a reconèixer explícitament aquestes llengües pel seu nom, a assegurar els drets lingüístics dels seus parlants i a recuperar i reforçar els programes educatius, culturals i de promoció lingüística”, mentre que al Govern espanyol li demanen “vetllar pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries”, i al Govern de la Generalitat de Catalunya “reforçar les polítiques de cooperació lingüística, cultural, educativa, comunicativa i audiovisual amb la Franja i amb la resta de territoris dels Països Catalans”.
Finalment, sol·licite “reafirmar el compromís de la Paeria de Lleida amb l’exercici d’una capitalitat cultural i lingüística compartida amb la Franja de Ponent, incorporant aquesta realitat i la perspectiva del conjunt dels Països Catalans en les polítiques municipals de llengua, cultura, educació i joventut, i impulsant un programa estable de cooperació amb municipis, centres educatius, biblioteques, entitats culturals, mitjans de comunicació i la Universitat de Lleida”.
Tots estos acords, indique el darrer compromís, hauran de ser traslladats al Govern aragonès, a les Corts de Saragossa, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern espanyol, al Consell d’Europa, a la Universitat de Lleida, als municipis de la Franja de Ponent, a Iniciativa Cultural de la Franja, a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a l’Associació Cultural del Matarranya, al Centre d’Estudis Ribagorçans, a l’Institut Aragonès del Català, a la Plataforma per la Llengua, Franja en Moviment, Casal Jaume I de Fraga, Òmnium Cultural, i a la resta d’entitats que treballen en defensa de la llengua catalana als Països Catalans.
Esta moció se sume a l’aprovada la setmana passada a la Diputació de Lleida, també en defensa del català a la Franja de Ponent. Presentada pel grup Junts-Impulsem, va comptar en lo suport d’ERC, el PSC, Unitat d’Aran i Pacte Local.
“A la Franja no hi ha cap conflicte lingüístic”
La concejal Anna Costa (ERC-AM) ha estat l’encarregada de defensar la moció en nom del seu grup. La republicana ha començat tinguent un record per a la gent de la Llitera per l’incendi de Pelegrinyó, i ha agraït la seua tasca als professionals i voluntaris que han treballat per apagar-lo.
Durant la seua intervenció, Costa ha reivindicat lo paper que ha de jugar Lleida “en la defensa d’un patrimoni compartit”. En esto sentit, ha exposat que “quan una part de la comunitat lingüística veu vulnerats els seus drets, això afecta el conjunt” i que per això “defensar el català a la Franja no és una qüestió aliena per a Lleida; és una qüestió que ens interpel·la directament”. “Lleida ha de ser una ciutat fronterissa, i no una ciutat frontera. Per això avui presentem aquesta moció”, ha argumentat.
“La Franja no és una realitat llunyana: forma part del nostre dia a dia. Molts ciutadans fan ús dels serveis sanitaris de Lleida, participen en la nostra oferta cultural i mantenen relacions personals i professionals. La veritat és que Lleida i la Franja comparteixen molt més que una frontera administrativa”, ha reivindicat.
Sobre els recents atacs del Govern aragonès a la llengua, ha recordat que “a la Franja no hi ha cap conflicte lingüístic; la gent ha parlat català durant segles amb absoluta normalitat”, i ha afegit que “el conflicte apareix quan alguns intenten negar aquesta realitat per motius ideològics”.
Per la seua part, la portaveu i única concejal del Comú de Lleida, Laura Bergés, ha mostrat tot el seu suport a la moció i ha dit que “la defensa del català és un compromís clar” per al seu grup. Més concretament, ha indicat que “la defensa del català a la Franja és una qüestió de drets, de justícia i de preservació cultural”, però que “desgraciadament, ja fa temps que veiem a l’Aragó polítiques que pretenen reduir-ne l’ús, menystenir-lo i presentar-lo com una cosa aliena o imposada; amagar que es parle català, en definitiva”.
La intervenció més polèmica ha estat la del concejal de Vox Josep Roca, feta, per cert, en un bon català lleidatà. El representant del partit de dreta espanyolista ha reivindicat que “sentit comú és eliminar l’Institut Aragonès del Català, revocar subvencions i proteccions legals a una llengua que no és la pròpia d’Aragó i és reformar la legislació aragonesa per retirar l’estatus oficial del català”. “Estem parlant d’unes modalitats aragoneses que de cap manera poden ser reconegudes. Ni el fabla [sic], ni el lapao, ni el xurro, ni el fragatí ni el català poden constar com a modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”, ha reafirmat.
Més emotiu i racional ha estat lo parlament de la portaveu adjunta del grup de Junts per Catalunya, Neus Caufapé. Nascuda a Tragó de Noguera, ha recordat el caràcter fronterer del seu lloc, que “com la Mequinensa de Jesús Moncada”, també va desaparèixer inundat per les aigües d’un pantà. «La nostra, mai va ser una frontera lingüística. Les relacions amb pobles com Camporrells o Estopanyà eren constants. I aquesta realitat continua existint. La Franja i Lleida formen part de la mateixa realitat humana que les fronteres administratives no han pogut separar. I això és el que volen fer vostés: separar”, ha dit dirigint-se al representant de Vox.
Per la seua part, la portaveu del Partit Popular, Ana Maria Florista, ha atacat directament la moció. “Avui no decidim qui té raó en un debat històric, lingüístic o cultural; avui decidim si la Paeria ha d’incorporar a la seua acció municipal un marc que no és propi d’una institució que represente a tots els lleidatans”, ha dit. Si bé ha indicat que “el PP de Lleida defensa el català i defensa el castellà, les dues llengües oficials” i ha reconegut “els vincles històrics i culturals que ens uneixen” en la Franja, ha indicat que “aquest no és el debat”. “El punt de discrepància és si aquest Ajuntament ha d’incorporar el marc dels Països Catalans a la seva acció municipal. I ho diem clarament: els Països Catalans no existeixen com a realitat institucional”, ha valorat.
En darrer lloc, la portaveu adjunta PSC-Units i regidora de Cultura, de Promoció de la Ciutat i de Consum, Pilar Bosch, també ha confirmat el seu suport a la moció, ja que “la llengua catalana és una realitat, els seus parlants són una realitat, el recés de la llengua és una realitat, i malauradament a l’Aragó, gràcies als acords de PP i Vox, ara també hi ha el recés del dret universal a l’educació en la llengua que ens és pròpia”.
Bosch s’ha dirigit directament a Roca i li ha recriminat que portés una samarreta en lo lema ‘Prioridad Nacional’. “Me sobte molt que el senyor Roca haigue defensat aquesta moció en català. Tampoc li agrairé, però me sobte moltíssim”, ha destacat.
Finalment, ha apel·lat a l’esperit de la Declaració de Mequinensa i ha anunciat que el dia 20 de juliol aniran a la població del Baix Cinca per a “donar-los suport” en la lluita contra els atacs lingüístics. Per acabar, ha citat el cantautor valencià Ovidi Montllor: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.
