La llengua és un tema que sol passar desapercebut abans d’unes eleccions aragoneses, però que al llarg d’esta legislatura ha estat molt present. Ací en fem un repàs.
Esta legislatura ha estat més curta de l’habitual, i ara tornen a convocar als franjolins a unes eleccions aragoneses, separades de les locals, que és la novetat d’esta ocasió. Però no ha estat per voluntat de diferenciar-se i parèixer una comunitat històrica –ja fa anys que se podia haver fet així i no s’ha fet–, sinó que se deu a l’incendi originat a la política estatal. Pur mercadeig polític; a veure si poden governar sense la ultradreta i les seues polítiques populistes, moltes vegades faltades de raó per a afavorir a la gent de dalt.
Però bé, se’ns ha demanat votar i crec que és molt sa saber què volen fer els polítics aragonesos i com mos repercutirà, com a franjolins i com a ciutadans que pertanyem administrativament a esta comunitat autònoma. Una molt bona eina per veure-ho és llegir els programes electorals, escoltar les seues compareixences o preguntar directament als mateixos representants polítics.
La nostra anàlisi la centrarem en no massa aspectes. En realitat, només en un, ja que mos parlaran d’habitatge, d’indústria o dels centres de dades… Però ací ens preocupa un tema que sol passar desapercebut, però pel que acabem eixint escaldant d’una banda i d’una altra: la nostra llengua, el català.
Abans, caldria recordar el context del que ha estat la legislatura, però, com volem rememorar massa el que han estat estos darrers dos anys i mig, intentaré ser breu, ja que no tinc esme de fer una anàlisi en profunditat de la política aragonesa.
Partim de què el Partit Popular d’Aragó va guanyar les eleccions, però, com sabem, la Comunitat Autònoma no ha sigut mai de majories absolutes, així que van haver de pactar en Vox per entrar al Govern i incorporar al PAR en algunes direccions generals (des del 86, amb Hipólito Gómez de las Roces, fa que són al govern d’Aragó en alguna fórmula dispar, la majoria sent part de l’equip de Govern, presidint-lo o com ara, en direccions generals). Després van pactar arribar a acords puntuals en Teruel-Aragón Existe i, un any més tardi, es va rompre la coalició PP-Vox per disparitats en el repartiment de menors no acompanyats, com va passar a tot l’Estat en altres governs autonòmics.
Azcón: “A Aragó no es parla català”
Entre juliol de 2023 i juliol de 2024, alguns dels acords d’esta coalició de dretes van ser eliminar la Direcció General de Política Lingüística, esborrar les subvencions a associacions culturals i lingüístiques –com ASCUMA– i tornar a revisar la Llei de Llengües per treure qualsevol referència al català o l’aragonès normalitzat.
A començaments de 2024, Azcón anunciava, per tapar que no estava fent la seua feina, que eliminarien el català perquè “a Aragó no s’hi parla”. I VOX es vanagloriava que retirarien l’ensenyament del català a les escoles. Això va remoure el vesper a la Franja i es van tornar a reunir els polítics franjolins a Mequinensa per manifestar-se en contra. De mentre, a alguns polítics com l’alcaldessa de Tamarit, començaven a donar suport, sense massa gràcia, a entitats secessionistes lingüístiques, com la FACAO, i feien rebifar altres entitats de caràcter més “progressista” que ho volen englobar tot com a aragonès.
Així, el Govern PP-Vox va començar a enfonsar-se quan començaven a hi haure mocions en contra de les seues propostes. A Mequinensa, el regidor del PP va votar amb els altres grups amb els altres grups a favor de mantenir el català i, a altres ajuntaments i comarques franjolines, el PP s’abstenia o votava a favor d’estes mocions. Això demostra, de nou, que Saragossa i la Franja no són el mateix.
Després que Vox els hi retirés el suport, el PP va canviar de posició i van votar en contra de les mocions de l’ultradreta sobre el català, i fins i tot Azcón va dir que no el retirarie de l’escola “perquè és el que les famílies volen”.
El 2025, va tornar a alçar la veu Azcón per dir que a la Franja no es parlava català, ni es deia Franja i perquè era una imposició catalana. Tot això, en un acte de ‘La Vanguardia’ a Barcelonaon va dir que a “Fraga hablan fragatí con normalidad, y en Mallén hablan maellano con normalidad”.
Fora d’això, poca cosa més, ja que encara que no han fet res per les llengües que sobre el paper han de protegir i mantindre, més enllà de retirar la dotació a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que sí que s’ha mantingut com a institució.
