Els partits amb representació a les Corts de Saragossa tenen propostes molt diferents pel que fa al tracte i difusió del català. Ací fem un repàs als programes de PP, PSOE, Vox, CHA, Podemos, Izquierda Unida i el PAR.
Després de repassar quin ha estat el tracte rebut pel català a la Franja durant la darrera legislatura, toca centrar-se en què diuen sobre este tema els partits polítics que obtén a tindre representació a les Corts de Saragossa a partir de les eleccions 8 de febrer.
PP d’Aragó
Al contrari que al 2023, el programa del PP no porta a cap mesura de política lingüística. Fa tres anys sí que incloïen diversos punts contraris al reconeixement i un feien explícit que retirarien qualsevol referència al català o l’aragonès normalitzat. Una mesura que ara s’entén per la voluntat de no tirar endavant una política ‘kamikaze’ a la Franja, però que no amaga la trajectòria del partit d’Azcón en este aspecte.
El programa electoral, en canvi, sí que esmenta en diverses ocasions Catalunya, el finançament autonòmic i les obres de Sixena que estan al MNAC.
PSOE-Aragó
Sorprenentment, la formació encapçalada per Pilar Alegría, que porta diferents noms franjolins a les seues llistes, no fa cap referència directa a la política lingüística.
Tot i la deriva anticatalanista de Javier Lambán durant els anys de la seua presidència, la formació sempre ha defensat el català i l’aragonès. Però quan ha governat no ha fet prou per revertir la situació crítica de l’aragonès i ni per impulsar el català a la Franja de Ponent.
VOX
La formació comandada a l’Aragó per Alejandro Nolasco és la que es mostra més obertament contrària a tot el que no sigue castellà en el seu programa, donant suport a més a entitats secessionistes en qüestió de llengua.
Entre les mesures proposades per la formació d’ultradreta trobem la reforma de la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès (1999) i la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó (2013), amb l’objectiu “de protegir la llibertat de l’espanyol a Aragó i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, i impedir interpretacions interessades i artificials contra el respecte a la llibertat dels parlants”.
A més, defenen que “el sistema educatiu és utilitzant tant pel PSOE com pel PP per imposar, en la zona oriental de les tres províncies, el català, una llengua que no es parla a l’Aragó, sense respectar la voluntat de les famílies ni la realitat social i lingüística del territori”.
El més sorprenent és que no proposen cap mesura, encara en el segon punt esmenten suprimir l’assignatura de català a la Franja de Ponent, una matèria optativa i àmpliament demanada per les famílies.
Chunta Aragonesista (CHA)
La formació aragonesista, sempre partidària de la cooficialitat del català (amb l’afegit “d’Aragó”) i l’aragonès, tenen un ampli ventall de propostes per protegir i reconèixer estes llengües.
De la mateixa manera quan van demostrar quan van ocupar la Direcció General de Política Lingüística, al programa detectem certa preferència cap a l’aragonès. Així, proposen “fomentar i ampliar l’ensenyament i l’estudi de l’aragonès i del català d’Aragó, com a llengües pròpies del País, més enllà de les zones denominades d’ús tradicional” i “promoure l’aragonès i el català d’Aragó com a llengües de creació i difusió cultural, impulsant la producció i circulació d’obres literàries, teatrals, audiovisuals i musicals en llengües pròpies, més enllà de l’àmbit educatiu”.
A més, per “dignificar les nostres llengües”, volen modificar l’Estatut per dotar de cooficialitat el català i l’aragonès, restituir el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, continuar el treball de la Direcció General de Política Lingüística, dur a terme campanyes d’informació, sensibilització, conscienciació i dignificació de “la realitat trilingüe d’Aragó”, recuperar i incrementar el pressupost de la Direcció General de Política Lingüística, impulsar els mecanismes de promoció de l’ús social de “les llengües pròpies d’Aragó” i aprovar l’especialitat docent de professor de llengua aragonesa.
Pel que fa a l’educació, els mitjans de comunicació públics i la toponímia, diuen que volen continuar editant materials didàctics en les llengües pròpies i garantir una oferta adequada en tots els centres educatius, especialment amb l’aragonès; incorporar la presència de la història, la cultura i les llengües d’Aragó en els processos selectius d’accés a la funció pública en les convocatòries del Govern d’Aragó, i continuar treballant en la recuperació dels topònims en les tres llengües.
Teruel Existe (TE)
TE és el partit al qual més hem vist en defendre el català (en especial al Matarranya) a través de vídeos a les xarxes socials. En el seu programa esmenten la promoció i difusió, a través de la direcció general de Política Lingüística, de les llengües pròpies d’Aragó i facilitar l’elecció de llengua vehicular en docència a les comarques aragoneso i catalanoparlants, amb una borsa d’ocupació específica a professors que tinguin acreditat el coneixement d’eixes llengües.
Podemos Aragón-Alianza Verde
Podemos és una formació progressista però tíbia en el reconeixement del català a la Franja, que a més arrossega contradiccions del passat. El programa recull una bateria de propostes i mesures sense parlar del català, però sí de l’aragonès.
Entre elles, diuen apostar pel compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, fer dels mitjans de comunicació públics aragonesos un espai de difusió del català i l’aragonès, fomentar la revisió per professionals, col·lectius i també persones parlants de l’últim estudi de l’aragonès “per a arribar a un consens real”, assegurar l’oferta de contractació de places perfilades amb aragonès als espais educatiu de les zones amb llengües pròpies i aprovar la normativa reguladora de la utilització de les llengües pròpies davant les administracions públiques i les institucions d’Aragó.
Izquierda Unida-Moviment Sumar (IU-MS)
Esquerra Unida va votar en contra de la Llei de Llengües del 2009 perquè no reconeixia la cooficialitat a les zones predominants i no es garantia l’obligatorietat de l’ensenyança del català i l’aragonès. Ara, en el seu programa proposen avançar en qüestions com l’aprenentatge de les llengües pròpies i altres d’interès, com l’anglès, i la protecció del patrimoni immaterial, amb especial atenció a les llengües pròpies “com a tresors culturals que han de ser protegits i fomentats en la vida pública”.
Partit Aragonès (PAR)
El partit per excel·lència pel que fa a l’animadversió contra la llengua catalana. Esta legislatura hem vist algunes declaracions bastant innecessàries i incendiàries del candidat Alberto Izquierdo, tot i que l’alcaldessa d’Albelda, Maria Ángeles Roca, encapçala a llista del PAR per la província d’Osca. A Albelda les comunicacions i pregons es fan tant en català com en castellà, i durant la darrera campanya municipal feia les publicacions a xarxes socials en català.
Esta vegada, al programa electoral s’aprecia una rebaixa en el to de les polítiques negacionistes lingüístiques de la formació regionalista. Així, expressen la defensa, reconeixement i la promoció de “les modalitats lingüístiques pròpies, sempre des del respecte i sense imposicions, com a part de la riquesa cultural d’Aragó”. Un model que “ha de defensar-se no només a la zona septentrional, sinó també a l’Aragó oriental, reconeixent com a aragoneses les modalitats lingüístiques pròpies que s’hi parlen”.
A la vegada, demanen “l’acord amb els parlants patrimonials de les modalitats lingüístiques aragoneses, sense interferència de cap altre Govern més enllà del Govern d’Aragó” i diuen que “mantenir viva la nostra història, la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres llengües, el nostre patrimoni o els nostres valors és responsabilitat de tots”.
