Gent de la Ribagorça, del comtat d’Urgell i de la Catalunya marítima van ser els repobladors, entre el 1156 i el 1170, de Fraga, segons detalla Joaquim Salleras Clarió (1949-2025) a ‘Anécdotas históricas de Fraga y comarca II’ (2017). Afegeix Quim Salleras que els nous veïns catalanoparlants van conviure amb la comunitat morisca, que fou embotida vora el Murallot i en els carrers adjacents: “Va correspondre al Comte de Barcelona el repartiment i l’establiment de convenis amb els musulmans de cada vila”.
És el fragment d’una de les tantes cròniques de difusió de la Fraga d’abans, que Salleras s’havia fet un tip d’escriure. I que el seu germà Josep, empresari, li va publicar, en dues ocasions, en format llibre de regal per a clients i coneguts. La dèria de Quim era divulgar les històries de la història del Baix Cinca: fer llegir a uns i a altres. El Casal del Jubilat de Torrent de Cinca es va omplir per escoltar les seues aportacions d’història local el maig passat. Ningú va sospitar que seria la seua darrera conferència.
També va ser el maig quan vaig visitar el sancta sanctorum de Quim Salleras, ubicat al capdamunt de les Estressanes, un dels carrers més costeruts de Fraga. En un recambró atapeït de prestatgeries, arxius, carpetes, llibres i altres materials, vam localitzar, gairebé a la primera, la informació que precisava en unes fitxes. Vaig quedar amb un pam de nas. Tampoc vaig sospitar que seria la meua darrera visita en el domicili d’aquest historiador incombustible.
Anys enrere me l’havia trobat en el cotxe de línia de Fraga a Lleida. Salleras passava els matins rastrejant l’Arxiu Capitular de la Catedral. El trajecte se’m feia curt: encomanava vitalitat quan compartia detalls de les troballes i de filons pendents d’explorar. Quan el sentien explicar-se, amb l’autocar en ruta, s’hi afegien altres fragatins, que feinejaven a Lleida. I que el bombardejaven amb preguntes i aclariments, amb la qual cosa millorava el col·loqui improvisat.
Part dels textos que va deixar escrits prenen volada, des de fa una dècada, amb la convocatòria d’Urganda Fraga Medieval 2025. Es tracta d’un cap de setmana de tardor dedicat a la commemoració de la capitulació de Fraga (1149). Un dels protagonistes de la imminent edició era Alfons el Bataller, rei cristià que va morir en l’intent de conquerir Medina Afraga (1134). Tot i la pèrdua del medievalista Salleras, gran part del programa d’enguany, previst pel 7, 8 i 9 de novembre, se manté en cartell.
Va residir a Barcelona bona part de la seua vida, on va ser president de la desapareguda Casa de Fraga. Quan un pic jubilat es va traslladar a viure a la Fraga natal, una coneixença li va engaltar estranyat: “Qui se’n va de Fraga, no torna”. Rere el seu restabliment a Fraga, uns quants hi van veure propòsits ocults, en favor dels seus interessos. Així doncs, a ran de diferents projectes culturals que duia sota el braç, les autoritats no se’l van prendre seriosament. La seua generositat, paciència i iniciativa van descol·locar a polítics i tecnòcrates. No obstant això, va promoure l’edició de llibres col·lectius d’abast comarcal, reunions amb veïns i actes públics, que en força casos va sufragar de la seua butxaca.
Per contra, l’imparable Joaquim Salleras Clarió era dels que despenjava el telèfon, t’escoltava de debò, et convidava a un beure. Aquell xicarró del carrer Major ens ha deixat massa d’hora: en el tinter queda una obra inacabada d’allò més reveladora.
Urganda, la fetillera, continua fabricant a tort i a dret cegallosa. Conviure amb la boira baixa, sense quedar encegats, o foragitar-la, és una de les tasques que va fer l’entranyable historiador, quan s’escarrassava per esclarir episodis d’una Fraga que li tenia el cor robat.
