«Rebuig i preocupació». Així han valorat l’acord entre el PP i Vox al Govern aragonès lo Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya, en relació als atacs envers lo català.
Lo Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib), l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), entitats que conformen Iniciativa Cultura de la Franja, han manifestat la seua «profunda preocupació» i el seu «rebuig» a l’acord de govern entre PP i VOX a la Comunitat Autònoma d’Aragó.
«El català, parlat a la Franja oriental d’Aragó, no és cap imposició: és una llengua autòctona, patrimonial i històrica, i la llengua materna de milers d’aragonesos des de l’Edat Mitjana. Negar el seu nom, la legitimitat o l’arrelament suposa una tergiversació interessada de la història i dels criteris acadèmics i un menyspreu cap als qui la parlen», reivindiquen en un comunicat.
Així, critiquen que mos trobem davant d’una llengua històricament minoritzada i encara avui en una situació clara de desprotecció institucional: «El català –com l’aragonès– no té reconeixement oficial en la Llei de llengües de 2013 vigent, limitat a una protecció genèrica que no garanteix els drets lingüístics plens, incomplint el mandat de la Constitució espanyola i el mateix Estatut d’Autonomia d’Aragó. Estes limitacions dificulten la pervivència i transmissió de la llengua, en un moment especialment fràgil pel fenomen de la globalització i per les dinàmiques demogràfiques actuals del medi rural, marcades pel despoblament i la recepció d’una immigració multilingüe».
De la mateixa manera, recorden que informes del Consell d’Europa han urgit reiteradament a les administracions a adoptar mesures decidides per protegir i promoure les llengües minoritàries a la Comunitat Autònoma d’Aragó, en especial en l’àmbit l’educació i en la normativa autonòmica.
Tanmateix, diuen, la realitat no només ignore estes recomanacions sinó també l’esperit de la legislació pròpia: «s’han suprimit programes escolars com el ‘Jesús Moncada’, les modestes ajudes a les organitzacions culturals i la convocatòria de premis literaris; i s’anuncia l’eliminació d’estructures de suport educatives o acadèmiques, cosa que, juntament amb l’absència d’una política lingüística efectiva, agreuja la vulneració dels drets dels parlants minoritaris. Molesta fins i tot la seua mera existència».
Davant d’això, reivindiquen «un Aragó plural i fidel a la seua història, hereu de la tradició trilingüe de l’antiga Corona d’Aragó», i rebutgen «qualsevol intent d’imposar models uniformitzadors que empobreixen la seua realitat cultural». «La riquesa lingüística és un patrimoni col·lectiu que ha de ser protegit, no qüestionat», expressen.
Finalment, insten les institucions autonòmiques a «rectificar i a garantir l’ús, el respecte, la protecció i la promoció activa del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó».
