Hi ha llaços que les fronteres administratives i els debats polítics conjunturals mai podran desfer. Cal reconèixer, però que n’hi ha que s’escarrassen de valent per esborrar les arrels dels arbres amb un afany desfermat de conquesta. La relació entre les comarques de Ponent és un d’aquests vincles històrics, humans i culturals que batega amb una força incontestable. Lleida no s’entén sense la Franja nord i la Franja nord no s’entén completament sense la seva projecció cap a Lleida. El mateix que passa a les comarques de la Franja sud amb les comarques tarragonines.
Jornada acadèmica a la Universitat de Lleida
Aquest octubre, aquesta realitat indestriable fa un salt necessari cap a la primera línia del rigor científic amb la celebració de la jornada acadèmica ‘Sixena, La Franja i Catalunya. Les claus històriques d’una relació’ a la Universitat de Lleida (UdL).
L’acollida d’aquest esdeveniment a la UdL, el passat 27 d’octubre de 2026 al Saló Víctor Siurana, demostra que la universitat no viu d’esquena al seu entorn i que actua com un far per posar llum, acadèmia i ciència en temes sovint instrumentalitzats.
El programa, organitzat pel Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals ‘Espai, Poder i Cultura’, va arrencar a les 9:00 amb la benvinguda institucional sota la moderació del doctor Joan J. Busqueta. Tot seguit, es va obrir la primera sessió amb dues ponències: la de l’historiador Flocel Sabaté, que analitzarà ‘La perfilació de la frontera entre Aragó i Catalunya’, i la del filòleg Ramon Sistac, que va abordar ‘La Franja. Identitat, cultura i llengua’.
Després d’una breu pausa-cafè, la segona sessió, amb la moderació de Francesc Fité (UdL), es va endinsar en l’art i l’espiritualitat. El doctor en Història de l’Art Guillem Cañameras va exposar la figura de ‘Josep Gudiol i el salvament del patrimoni històric’, seguit per la ponència de Maria Bonet (URV) sobre ‘Les monges santjoanistes del monestir de Sixena’. Com a tancament d’aquest bloc matinal, Esther Balasch va guiar els assistents en una visita al Museu de Lleida, just abans de la pausa per a dinar.
A la tarda, la tercera sessió va reprendre l’activitat sota la direcció de Flocel Sabaté per abordar els punts més calents i patrimonials de la història comuna. L’exconservadora del Museu de Lleida, Carmen Berlabé, va desgranar ‘La fundació del Museu Diocesà de Lleida i el patrimoni de les parròquies aragoneses de la Diòcesi’, oferint un preludi perfecte per a la intervenció d’Alberto Velasco (UdL), qui va radiografiar ‘L’art de la Franja i Sixena. Les raons d’un conflicte’.
Després d’un darrer recés, la jornada va culminar amb una ambiciosa taula rodona sobre ‘La pintura al fresc. Definició, conservació i mobilitat’, moderada pel mateix Velasco i que va comptar amb les veus expertes de Montserrat Pagès (exconservadora del MNAC), Pere Rovira (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya) i l’artista Josep Minguell. Aquesta anàlisi polièdrica busca, precisament, explicar les bases patrimonials d’una convivència mil·lenària.
Jornada commemorativa a Altorricó
La Franja batega a les aules, però la vitalitat d’un territori no ho fa únicament a les aules universitàries, sinó que es nodreix i es consolida a les places i als ateneus de la mà de la societat civil. Si la Universitat de Lleida ofereix el marc teòric de la relació, el teixit associatiu de la Franja hi posa el batec diari. N’és un exemple indiscutible la recent jornada celebrada a Altorricó per l’associació Franja en Moviment el passat 17 d’octubre.
Sota el lema ‘Llengua, Educació i Comunicació’, la trobada va commemorar el 40è aniversari de l’arribada del català a les escoles d’aquestes comarques. Una de les grans riqueses de la jornada va ser la mirada compartida cap a altres territoris perifèrics, visibilitzant els cinquanta anys de la Bressola (la xarxa d’escoles catalanes de la Catalunya Nord) com un referent agermanat de resistència lingüística.
A més, l’acte va servir de plataforma per a la presentació oficial del nou diari digital Lo Pregó de la Franja, activitat que ens recorda que la llengua és el teixit que manté unides aquestes comunitats i la importància dels mitjans de comunicació en aquesta fita.
Jornada cultural a Arenys de Lledó
En paral·lel, i durant aquell mateix cap de setmana a mitjan octubre, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) omplia Arenys de Lledó de cultura viva en la seva 33a Trobada Cultural. Enguany, posant el focus en un patrimoni tan vulnerable com el de la pedra en sec i l’aigua. Els participants es van retrobar amb el paisatge i el lèxic comú que els defineix.
Quan s’analitzen en perspectiva els tres esdeveniments, s’observa com es lliguen de manera natural els esforços d’investigació acadèmica de la UdL amb les lluites socials pel reconeixement de la llengua a Altorricó i la salvaguarda de la identitat material i cultural a Arenys de Lledó. Totes aquestes activitats evidencien que, per sobre dels mapes polítics i de les fronteres sobre el paper, les persones continuen compartint un mateix espai comunicatiu, intel·lectual i sentimental que ningú pot aturar.
