Molts veiem com la situació de la Franja està molt anquilosada i no s’avança gaire en el reconeixement dels drets lingüístics i culturals dels seus habitants, així com una progressiva dependència de Saragossa, o de Madrid mateix. Una situació asfixiant on els habitants del territori són marginats i la seua veu poc escoltada.
D’aquí que es perfile com a cada camí més necessari que mai l’existència –més enllà de les clàssiques associacions culturals–, com un graó més, d’un moviment polític que represente conjuntament tots els habitants de la Franja, tenint en compte les seues vertaderes necessitats i especificitats. Un moviment que a hores d’ara només es pot articular a partir dels municipis (i, com a derivació d’aquests, de les comarques), en forma de llistes independents de gent que estime la terra i les persones que hi viuen, i que connecte amb la seua idiosincràsia.
Si bé en el passat hi ha hagut temptatives, malauradament no han reeixit prou, i més enllà de casos concrets (com Xavier Bergua al Pont de Montanyana o Pauli Fantova a Calaceit) no hi ha hagut representació clarament catalanista a la Franja, si de cas n’hi ha hagut de manera més destacada –tot i que fins a cert punt– amb gent vinculada al PSOE i a IU, com Paco Beltran a Fraga, Magda Gòdia i Jaume Borbon a Mequinensa, Josep Anton Chauvell al Campell, i para de comptar. Cosa que, d’altra banda, tampoc no seria gaire factible a hores d’ara.
És evident, però, que si es vol muntar alguna candidatura viable i que represente sense complexos la Franja, aquesta ha de ser d’esquerres, lluny de PP, Vox o PAR, però també lluny dels grans partits d’esquerra dirigits de fora de la Franja. I caldria apel·lar als regidors supervivents dels abans esmentats perquè se sumessen al nou projecte, sempre a nivell municipal i com a independents, i tenint en compte la idiosincràsia de les nostres comarques, per a bé i per a mal, i sense reivindicar-se en un primer moment com a catalanistes, perquè malauradament després de tantes dècades d’intoxicació, allò català, encara que sigue per a defensar el que és propi, no ven, hi ha massa autoodi induït, d’aquí que calgue dissimular molt i no mostrar-se explícitament com a catalanista, ja que pot ser contraproduent. És a dir, cal mesurar molt bé les passes i anar etapa per etapa, per a anar aconseguint progressivament els objectius marcats, i també evidentment fent gala d’honestedat, arrelament a la terra i bona gestió. Si és així les coses vindran rodades.
Ras i curt, cal: candidatures municipals progressistes independents –que posteriorment es poden coordinar entre elles per a formar una força genuïnament franjolina–, molt de tacte i mà esquerra, molt arrelament al territori, aprofitar l’experiència de regidors compromesos d’èpoques passades, i també d’altres persones, del món empresarial i cultural, que puguen fer aportacions positives, i no oblidar tampoc d’incorporar valors joves ascendents que vulguen participar en aquest projecte.
Val la pena intentar-ho, tot i que ara, de cara al 2027 pot ser massa just, però tampoc descartable. Vinga, posem-nos-hi. Per la Franja, per la nostra gent! Prou passivitat i indiferència!
