George Orwell és sobradament conegut per ser l’autor de clàssics de la literatura contemporània com ‘1984’ o ‘La revolta dels animals’, però tamé per haver dixat plasmada la seua experiència com a milicià durant la Guerra Civil espanyola a ‘Homenatge a Catalunya’. Publicat lo 1938, l’escriptor i cronista inglès encara no ere prou conscient la repercussió històrica dels successos en els que va prendre part, com les batalles als voltants de Huesca, els Fets de Maig de 1937 a Barcelona o la persecució patida pels militants del POUM, partit del qual formave part.
Paral·lelament als viatges d’Orwell entre Aragó i Catalunya, on va romandre entre desembre de 1936 i juny del 1937, a les comarques de la Franja s’estave duent a terme una experiència històrica: les col·lectivitats anarcosindicalistes. Profundament marcades pel context de la guerra, les col·lectivitats (en los seus clars i obscurs) van demostrar que un altre model socioeconòmic no només és possible, sinó que pot arribar a ser molt més profitós que el repartiment capitalista.
Inspirades en la revolució makhnovista d’Ucraïna, les col·lectivitats agràries d’Aragó, Catalunya i el País Valencià defenien lo fi de la propietat privada, i per tant dels diners i les diferències entre classes. Aquella experiència, però, se va veure massa condicionada pel feit d’haver d’enviar bona part de la producció local cap al front, la qual cosa provocave un racionament que d’altra manera no s’hagués produït, així com per les tensions a escala estatal entre comunistes i anarquistes.
Precisament, després dels Fets de Maig de 1937, lo Govern republicà va iniciar una ofensiva contra el Consell Regional de Defensa d’Aragó i les col·lectivitats, profundament arrelades a la Franja i comarques limítrofes. L’agost de 1937, les tropes del general Enrique Líster van desfer bona part moviment llibertari als nostres llocs.
Ara és la nostra tasca, la dels contemporanis, recuperar i valorar l’últim gran intent a nivell mundial d’avançar socialment. Això és el que se farà a la Universitat d’Estiu de la UdL, en la xarrada ‘Inici de la guerra i les col·lectivitzacions a la Franja’, a càrrec de la investigadora Assumpta Castillo, una de les grans expertes sobre esto tema.
La Guerra i la posterior Dictadura van relegar a l’oblit aquell capítol històric, posant punt final al somni igualitari. Tota una generació –la més ben preparada de la història d’esto país, si m’ho preguntessen– va acabar morta, a l’exili o silenciada per la por, sense sabre, com Orwell, que havien format part d’un dels grans capítols no només de la crònica del moviment obrer, sinó de la història de la humanitat.
