El 21 de juny de 1933 va tindre lloc al carrer Major de Fraga un crim motivat per incompliments laborals i sanitaris. El mort, ni més ni menys que l’alcalde, Rossend Serra Colomé.
Un cadenat va impedir al carnisser Josep Galindo Grau, Tonet de motada, poder obrir l’establiment de la replaceta del Carbó de Fraga, a primera hora del matí, del 21 de juny de 1933. Hi havia botiguers que no respectaven el topall de la jornada feinera de 8 hores. I d’altres, també vinculats al sector carni, que servien els productes sense haver passat el control sanitari pertinent. Això explica que Rossend Serra Colomé, batlle fragatí d’esquerres (1931-1933), determinés col·locar cadenats durant la nit en diferents negocis de la ciutat, que incomplien reiteradament la normativa. L’ús del cadenat havia estat instaurat per gran part de les corporacions locals de cara aturar abusos i altres negligències.
La reacció de Josep Galindo va ser la de malmetre el cadenat que li barrava pas. L’agutzil, portador del clauer dels cadenats, en adonar-se’n allà mateix no va dubtar a recriminar-li. Qui més qui menys coneixia la mala relació entre Galindo i Serra, tant personal com política. El núm. 10 de Cinga, anuari de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, detalla que el carnisser havia estat sancionat anteriorment «per la conducta irregular observada en la venda de carn, infringint les ordres donades». També se’n fa ressò la premsa madrilenya, quan remarca que Galindo acumulava denúncies per clandestinat de carns, «per higiene i salubritat calia que les carnisseries estiguessin separades de l’habitatge del carnisser».
Josep Galindo estava tan enervat que va enfilar cap al carrer President Francesc Macià, l’actual carrer Major, fins que va localitzar el batlle Rossend Serra. En aquell instant, la primera autoritat fragatina conversava amb Agustí Castarlenas Ricart, secretari municipal. Les intimidacions de Galindo i la consegüent discussió va pujar de to. Tot d’un plegat, el de la carnisseria va treure un revòlver de la butxaca. I, a boca de canó, li va etzibar dos trets, un dels quals va ser letal. Aprofitant el rebombori, Galindo va fugir cames ajudeu-me. Castarlenas i altres vianants incrèduls van aconseguir dur-lo fins l’estanc del Silveriet, en el número 15 del mateix carrer Major. I, poc després, va ser traslladat moribund a un centre hospitalari de Fraga: una operació d’urgència no va evitar el seu decés l’endemà amb 49 anys. Paco Tejero Costa, historiador fragatí, assenyala que Rossend Serra Colomé fou un batlle que es feia estimar. Però que li va tocar viure una etapa convulsa (vagues de camperols, reivindicacions anarcosindicalistes, plet amb Casp pels confins del terme municipal…). Rossend Serra va ser enterrat amb tots honors i el consistori va rebatejar la replaceta del Carbó amb el seu nom.
Josep Galindo Grau va quedar en ordre de cerca i captura fins que, al cap d’un any, es va lliurar als cossos policials. Fou jutjat i condemnat a Osca a 14 anys i 8 mesos. Josep Galindo va ingressar en el presidi càntabre del Dueso, a Santoña. A causa del cop d’estat franquista, els republicans el van excarcerar, com molts altres penats. I fou destinat a primera línia de foc, on tot apunta que va perdre la vida a Santander, amb 43 anys, el desembre de 1936. Prompte farà 90 anys d’aquest segon desenllaç fatal.
Josep A. Chauvell, autor de La llengua de les sirenes, recorda sacrificis cruents de vedells a la porta mateix d’una carnisseria del Campell (la Llitera) dels anys 60: «El carnisser pegava cops amb un mall al cap de l’animal, mentre una rècua de canalla passàvem pel carrer camí de l’estudi.» Episodis d’aquest estil són els que es proposava corregir, decennis abans, Rossend Serra Colomé (1884-1933).
