A prop del Campet de Mateu, allà on la Fraga vella deixa pas a les collades de la Concepció, hi ha una estructura orogràfica esvelta i aïllada que ressalta: la Punta de la Llengua. Els verals argilosos de la redolada, fruit de l’erosió, també han deformat la singular roca vertical. La Punta de la Llengua, a un salt de la cova on extreia material la Teuleria Galló, pareix un talaiot, atès que és coberta per una planta rectangular.
Per la canalla dels anys 60 del carrer de Santa Rosa i cantons adjacents, era un indret ideal per enfilar-s’hi, fer-se el valent, descobrir racons, pelar-se el genoll, tornar a casa empolsegat… Quan les tardes es feien llargues, amb l’arribada del bon temps, n’hi ha que conten que també s’hi arrimaven mares de família, per fer-la petar mentre sorgien mitjons i estrips.
A fi i efecte de commemorar els 50 anys de La Bressola, les escoles nord-catalanes difonen enguany la seua tasca educativa de preservació de la llengua arreu de l’àmbit lingüístic. Els alumnes de La Bressola de Nyils, llogaret de la plana del Rosselló, van fer una estada l’abril de 1999 al Baix Cinca. Josep, un dels ensenyants, contava que, en una visita a Fraga, el guia d’un jaciment arqueològic, no podia concebre l’existència de xiquets catalanoparlants que no entenguessen el castellà. I, tossut, va començar el guiatge en castellà. De seguida, però, el del jaciment se’n va adonar que els escolars rossellonesos no l’acabaven d’entendre. Davant l’evidència, va acabar fent les explicacions en català. Què li ha pogut passar a un servidor públic, fill de la Franja, que rebutja parlar en la seua llengua materna a altres catalanoparlants?
Els sociòlegs Arantxa Capdevila i Pep Espluga, fills del Campell (la Llitera), assenyalen que el catalanoparlant de la Franja «manté aquesta condició gairebé en secret». I és que més enllà dels Monegres el català és contemplat com a antinatural a l’Aragó. Capdevila i Espluga expliciten que les teories psicosocials han detallat que no complir els requeriments definits com a fonamentals per a pertànyer a un grup social «genera rebuig i sancions constants als individus». Tant els sociòlegs del Campell com Carlos González Sanz, folklorista saragossà, constaten la manca d’alfabetització en català de gran part dels habitants de la Franja «en la relativa excepció de les generacions més joves». Carlos González, en les seues recerques a Fraga, es va adonar que hi ha fragatins que no consideren la seua llengua com «una veritable llengua». González també observa el rebuig que tradicionalment ha existit cap al català «i que, per desgràcia, encara existeix, des de gran part d’Aragó i, en particular des de Saragossa».
L’aniversari de La Bressola hauria de ser un impuls per forjar un projecte educatiu paregut a la Franja. El dissabte 17 d’octubre una representació de bressolaires serà a Fraga per a celebrar l’Any Bressola. I, posats a dir-nos «per molts anys», no estarà de més fer-ho vora la Punta de la Llengua.
