Raimundo Suñer i Jesús Grau van ser dos dels 64 matarranyencs deportats als camps de concentració nazis. Ells en van eixir i van poder contar la seua història.
Un total de 44 matarranyencs, 64 si tenim en compte els 20 del Baix Matarranya, van ser deportats als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial, molts d’ells a Mauthausen, camp del qual este dilluns, 5 de maig, se’n commemora el seu alliberament per part dels soldats aliats. Allà van anar a parar Raimundo Suñer i Jesús Grau, dos calaceitans que van poder contar la seua història.
Alcalde de Calaceit l’any 1936 i soldat de l’exèrcit republicà, després de la derrota del bàndol governamental, Raimundo Suñer va passar a França, on va ser mobilitzat a les Companyies de Treball per construir la Línia Maginot. Capturat pels alemanys, va ser empresonat al camp de concentració d’Estrasburg, i posteriorment deportat al camp de concentració de Mauthausen el desembre de 1940, on va rebre la matrícula 5311.
Gràcies als seus coneixements de mecànica, va ser destinat a treballar als garatges de les SS i es va implicar activament en l’organització clandestina del Partit Comunista dins del camp. Va romandre a Mauthausen fins a la seua alliberació, el 5 de maig de 1945, i a partir d’ací va iniciar un periple que el va portar a establir-se a la localitat de Fumel, a França, on va viure fins a la seua mort el 23 de març de 1976.
Les seues memòries, que va escriure a mà en diferents llibretes, van ser recopilades pel seu fill, Manolo Suñer. L’any 2006, el Centre d’Estudis del Baix Aragó en va publicar una edició sota el títol ‘De Calaceite a Mauthausen’. L’editor de l’obra, Miquel Blanc Grau, es va encarregar de redactar-ne el tram final, a partir de l’alliberament del camp i la vida posterior de Raimundo Suñer i els seus companys supervivents. Esta obra constitueix un testimoni vital d’una generació marcada per la lluita, l’exili i la resistència.
Les fotografies de Mauthausen
Jesús Grau Suñer va ser una figura clau en la resistència antifranquista i en la preservació de proves contra el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Fill de Ricardo Grau Roca, també deportat, Jesús va ser capturat pels nazis el 1940 i internat al camp de concentració de Mauthausen, on va treballar en una pedrera exterior dins del conegut com a Poschacher Kommando. Allà va establir relació amb Ana Pointner, una dona austríaca contrària al nazisme, a qui va confiar els negatius fotogràfics que documentaven les atrocitats del règim. Juntament amb altres republicans com Jacinto Cortés i José Alcubierre, va arriscar la seua vida per ocultar i traslladar estos negatius fora del camp, contribuint així a la posterior condemna de jerarques nazis al judici de Nuremberg.
Tot i la seua rellevància en estos esdeveniments històrics, el paper de Jesús Grau ha estat sovint oblidat. La pel·lícula ‘El fotógrafo de Mauthausen’, centrada en Francisco Boix, no fa esment de la seua tasca essencial en la preservació d’estes proves. La seua filla, Antonia Grau, ha expressat la seua decepció per esta omissió, tot i reconèixer que el seu pare mai va buscar protagonisme.
Després de la guerra, Grau es va establir a Niça, a França, on va viure fins a la seua mort. Tot i que evitava parlar del seu passat, va compartir amb la seua família els records d’aquella època, mantenint viva la memòria d’un home que, amb discreció i valentia, va jugar un paper fonamental en la lluita contra el feixisme.
L’agost de 1986, a Calaceit, es va dur a terme al fossar un homenatge als deportats de la localitat que havien mort al camp nazi de Mauthausen. Es va col·locar una placa amb els seus noms i es va procedir a l’enterrament d’una petita urna que contenia terra procedent de Mauthausen. Jesús Grau va ser l’encarregat de fer un discurs de record als qui van perdre la vida a Mauthausen i Gusen. Va morir a Niça quatre anys més tard, el 1990, als 85 anys.
