Un acte d’Amical de Mauthausen ha recordat a Fraga els deportats als camps de concentració nazis, en el 80è aniversari de l’alliberament de Mauthausen per part dels soldats aliats.
El 5 de maig se commemora el Dia d’Homenatge als deportats i morts a Mauthausen i altres camps nazis, així com a totes les víctimes del nazisme, per recordar l’alliberament del complex d’extermini austríac que enguany fa precisament 80 anys. A Fraga, un acte ha homenatjat els 43 deportats fragatins i del Baix Cinca.
Per recordar el 80 aniversari de l’efemèride, Amical de Mauthausen ha realitzat este dilluns un acte a Fraga. El delegat a Aragó de l’associació memorialista, Josep Maria Sant Martín, ha recordat un per un els 43 deportats del Baix Cinca, 12 d’ells de Fraga.
“Recordem el crit que van fer aquells deportats després de l’alliberament: que mai més se tornés a repetir el que ells havien patit. Avui, aquest ‘mai més’ és més present que mai, perquè estem veient que els aires que corrien per Europa als anys 30 i principis dels 40 tornen a estar presents. Amb diferents formes i diferents noms, en el fons és el mateix: discriminació per raó d’origen, de creença i d’ideologia política”, ha dit Sant Martín.
L’acte, que s’ha dut a terme al monument als deportats que hi ha al parc de la Pineda, ha reunit a un grup de persones entre les quals es trobaven alguns familiars dels deportats, com Contxita de Dios. Son pare, José de Dios Amill ‘Lo Llangost’, va ser deportat al camp de Mauthausen i traslladat posteriorment, el novembre de 1942, a Steyr, d’on va ser alliberat el maig de 1945.
De Dios Amill va nàixer el 10 de juliol de 1910 a Fraga, on va aprender de son pare l’ofici de barber. A la Guerra Civil, primer es va allistar a Barbastro i d’allà va marxar a Barcelona, des d’on va haver de marxar a l’exili el 8 de març de 1939, deixant la seua dona i filla. Detingut pels alemanys el 20 de maig de 1940, va ser deportat a Mauthausen, camp al qual va arribar el gener de 1941 després de passar per diversos camps de presoners.
De Dios Amill va sobreviure els primers mesos a Mauthausen fent de barber, però uns mesos més tard el van enviar a la pedrera. Després, el deportat fragatí va formar part dels kommandos de Brestein i Steyr, sent alliberat pels soldats aliats el 1945.
Amb la victòria aliada, va ser repatriat a França i posteriorment se va instal·lar a Andorra, també fent de barber. La tornada a Fraga no es va produïr fins al 1947 i hi va viure fins a la seua mort, el 3 de desembre de 2002. Va publicar el llibre ‘La verdad sobre Mauthausen’, que recull la seua història.
L’Ajuntament de Fraga va inaugurar l’any 1991 un monument al parc de l’Estacada, al qual avui s’ha fet una ofrena floral. A aquell d’acte d’ara fa 34 anys, hi van assistir l’alcalde Francisco Beltrán i alguns dels deportats que encara estaven vius. A la placa del monument s’hi pot llegir el text següent text: “La ciutat de Fraga i la comarca del Baix Cinca als seus fills morts als camps nazis en la lluita per la llibertat”.
Deportats de la Franja
En total, 154 franjolins van ser deportats als camps de concentració nazis, segons la base de dades del projecte ‘Aragoneses deportados’ de l’Amical de Mauthausen: 44 del Matarranya, 43 del Baix Cinca, 43 de la Llitera i 24 de la Ribagorça.
De fet, el de Fraga no és l’únic memorial que els recorda, ja que també a Mequinensa i Calaceit hi ha plaques que recorden els seus veïns deportats. A la localitat del Matarranya s’hi va celebrar un acte l’agost de 1986 en homenatge als 12 fills de Calaceit que van patir l’horror nazi. Al fossar es va col·locar una placa de record i s’hi va enterrar una urna amb terra de Mauthausen. Jesús Grau, supervivent, va llegir un discurs de record als qui van deixar-s’hi la vida.
