Segons dades de Lo Pregó de la Franja, les eleccions a les comarques de la Franja de Ponent les ha guanyat el PP, amb 6.654 vots (32,14%), seguit del PSOE, amb 5.862 (28,30%). Com ha passat a Aragó, Vox ha experimentat una gran pujada.
Les eleccions d’esto 8F a Aragó han servit també per posar el termòmetre democràtica a la Franja. El PP s’ha imposat al conjunt del territori i a les comarques del Baix Cinca, el Baix Matarranya, el Matarranya i, fins i tot, a la Ribagorça, tradicional feu socialista. La Llitera és l’única comarca on el PSOE s’ha imposat; això, sí, perdent gairebé 500 vots.
A causa de l’existència de diferents realitats sociolingüístiques de les comarques administratives, hem realitzat un recompte paral·lel, només tinguent en compte els llocs catalanoparlants de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca. D’altra banda, hem comptabilitzat com una unitat el Baix Matarranya i el Matarranya històric.
Esto recompte desvela que el PP ha estat el partit més votat al conjunt de la Franja esto 8F, amb 6.654 vots, el que representa un 32,14% dels sufragis. El PSOE s’ha situat segon, amb 5.862 vots (28,30%), encara lluny de Vox, tercera força amb 3.958 vots (19,11%).
De la mateixa manera que ha passat a Aragó, la formació ultraespanyolista ha estat la gran beneficiada per l’avançament electoral. La formació de Nolasco ha pujat a totes les comarques respecte a les autonòmiques del 2023: a la Ribagorça, han passat de 213 a 341; a la Llitera, de 409 a 808; al Baix Cinca, de 901 a 1.782; al Baix Matarranya, de 224 a 328; i al Matarranya, de 441 a 699. A més, la dreta populista s’ha imposat a una població, la Canyada de Beric, al Matarranya, amb 17 suports, dos més que el PP (15) i quatre més que el PSOE (13), d’un total de 55 vots comptabilitzats.
L’augment del suport a Vox ha estat a costa del mateix PP, però tamé del PSOE. La caiguda dels socialistes ha estat tan forta que han perdut a la Ribagorça, de tradició socialista. A la Llitera, en canvi, tot i passar dels 1.723 vots del 2023 als 1.235 d’ahir, el PSOE ha conservat una altra de les “seues” comarques per davant del PP, que s’ha quedat en 1.070. Més gran ha estat la sorpresa al Matarranya, l’única comarca de la Franja (i, de ben segur, una de les poques de la Comunitat autònoma) on el PSOE ha guanyat adeptes: dels 1.084 de fa tres anys, als 1.226 d’ara. Entre les claus d’esto augment trobem els casos de Vall-de-roures, on els socialistes han aconseguit sumar 46 suports més (de 218 a 264); Massalió (41 més, de 36 a 77), o d’Aiguaviva (20 més, de 53 a 73).
CHA i Aragón Existe van a parell
Tornant al conjunt de la Franja, la Chunta ha pujat a totes les comarques, però el resultat final ha estat més ajustat que a Aragó. Si a la Comunitat autònoma la CHA ha fregat el 10% dels vots (9,73%, concretament), a la Franja s’ha quedat en poc més de la meitat (5,74%), gràcies als 1.189 suports rebuts. Destaquen els resultats de la Ribagorça, on els 238 vots de la CHA representen un 10,02% del total. Una xifra totalment allunyada de la realitat al Matarranya, on Aragón Existe ha doblat amb escreix a la CHA (590 vots i un 12,35%, contra 256 vots i un 5,36%), demostrant la diferent implantació d’una formació i l’altra a cada província.
Fora dels quatre primers, només queda esmentar, precisament, el cas d’Aragón Existe, amb 945 vots (4,56%) a la Franja. Dels que, com hem dit, 6 de cada 10 corresponen al Matarranya. De feit, Aragón Existe ha estat una de les grans decepcions, si tenim en compte els resultats del 2023, perdent suport a totes les comarques. Això sí, s’han imposat a la Codonyera, amb 61 vots, molt per davant del PSOE (39) i el PP (34).
El PAR, fora del mapa
Però si parlem de grans decepcions, cal ressaltar el paper del PAR. De ser un partit hegemònic a moltes poblacions i de comptar amb alcaldies a cada comarca, ja es pot confirmar que els regionalistes han desaparegut del mapa a estes eleccions, on només han rascat 520 vots (2,51%). Una xifra totalment ridícula si observem els de 2023: a la Ribagorça, han anat de 204 vots a 34; a la Llitera, de 222 a 170; al Baix Cinca, de 76 a 56; al Baix Matarranya, de 23 a 8; i al Matarranya, de 566 a 252. En total, 571 vots perduts en menys de tres anys.
L’única població on el PAR ha aguantat el cop ha estat a Albelda. El lloc lliterà és l’únic de la Franja amb victòria dels regionalistes (això sí, ajustada: només tres vots més que el PSOE), gràcies a que la seua alcaldessa, Maria Ángeles Roca, era la cap de llista per la província de Huesca. Batllesa d’Albelda des de 2007, Roca va iniciar la seua trajectòria política al PSOE, partit que va representar a les eleccions de 2007, 2011 i 2015. A les eleccions del 2019, en canvi, hi va concórrer en la marca pròpia Albelda Contigo, tot i que al mes de febrer va guanyar les primàries del PSOE a Albelda per davant de l’altre candidat, Javier Llop. El 2023, repetint lema, la marca Albelda Contigo es va integrar al PAR, que va aprofitar la disputa a can PSOE per fitxar un dels “alcaldes fixos” lliterans amb la promesa d’una posició destacada al partit.
La caiguda en picat del PAR és una de les grans raó, si no la principal, de l’augment de Vox, per un traspàs de votants que han trobat en l’extrema dreta espanyolista el millor recanvi del PAR, formació autodenominada “regionalista” però construïda sobre la confrontació amb Catalunya.
Per fer-ne menció, Esquerra Unida-Movimiento Sumar ha aconseguit 307 vots (1,48%), el doble que els 139 de Podemos (0,67%), un partit que directament s’ha vist superat per una altra de les opcions “ultres”, Se Acabó La Fiesta, i que ja es situa al màrgens al costat d’opcions com Escaños en Blanco o PACMA.
Entre Tots Baix Cinca, una candidatura franjolina
Per segona vegada, Entre Tots Baix Cinca es presentava a unes eleccions autonòmiques. La candidatura comarcal, que només es podia votar a la província de Huesca, ha tingut 186 vots al Baix Cinca: 158, a Fraga; 20, a Torrent de Cinca, 7 a Vilella de Cinca i un a Saidí. A Mequinensa, ja a la província de Saragossa, no es podia votar esta opció.
Com a curiositat, ETXSBC ha comptat amb un vot a Benavarri i dos més a Tamarit de Llitera.
