Com va passar a la Comunitat Autònoma d’Aragó, el PSOE va baixar en número de suports a la Llitera, però va aguantar com a partit més votat a uns dels seus tradicionals bastions. El PP tamé va caure, i cada vegada veu més cerca un Vox en alça a la comarca.
A la Llitera, el PSOE va aguantar el cop rebut a les eleccions autonòmiques d’Aragó d’esto diumenge i va ser una vegada més el partit més votat a nivell comarcal, seguit d’un PP que tamé va veure rebaixats els seus resultats conforme a fa tres anys. El gran vencedor de la jornada electoral a la comarca ha estat Vox, que dobla en vots, mentre que el gran perdedor é un PAR que, fora d’Albelda, ha desaparegut del mapa electoral.
Els socialistes van aconseguir la victòria a Alcampell (146 vots, 41,95%), Baells (18, 33,96%), Camporrells (39, 52%), Castillonroi (58, 33,91%), Peralta (29, 27,61%), Santisteve (150, 48,7%), Sanui i Alins (37, 32,45%) i Vensilló (75, 35,74%). A més, se van quedar a tres vots del partit més votat a Albelda, a set a Altorricó i a un a Baldellou.
A tots els llocs de la comarca, el PSOE hi va perdre vots, llevat de Baldellou (on va passar de 12 als mencionats 18) i de Camporrells (de 35 a 39) . Especialments sangnants són els casos d’Albelda (de 144 a 104), Alcampell (de 186 a 146), Altorricó (de 287 a 172) i Tamarit (de 516 a 391). Però si un lloc destaque per damunt dels altres é el de Santisteve.
Ajudat pel feit que al 2023 les eleccions municipals i autonòmiques fossen a la vegada, el PSOE de Fernando Sabés (alcalde des del 2007 i cap de llista dels socialistes a la província de Huesca) va aconseguir 248 vots que representaven un 74,92% del total, pràcticament tres de cada quatre. Ara, però, tot i que el seu alcalde repetive al capdavant de la candidatura provincial, el PSOE va caure als 150 vots (48,7%), més de 25% percentuals. Una caiguda que s’ha vist reflexada al conjunt de la comarca, on el PSOE ha passat de 1.723 votants el 2023 als 1.235 (32,01%) d’enguany.
Els populars, per contra, van ganar a Altorricó (179, 30,44%) i a Baldellou (17, 41,46%) de forma ajustada, coma hem dit, però on realment van aconseguir una distància important respecte als seus perseguidors va ser a la capital. A Tamarit, el PP (486, 32,99%) se va imposar al PSOE (391, 26,54%) i a Vox, que va acabar coma tercer partit més votat molt cerca dels socialistes (341, 23,15%).
La pujada generalitzada de l’extrema dreta espanyolista a la comarca ha estat el principal factor pel qual el PP ha perdut suports a tots els llocs de la comarca, salvat Baells (on ha mantingut els 16 de 2023) i Santisteve (dels 39 de fa tres anys, als 58 d’ara). De feit, igual que el PSOE, el PP tamé ha vist molt reduïts els seus vots: si fa tres anys en van comptar 1.382, enguany només han estat 1.070 (27,74%). Precisament, només a Tamarit n’han perdut 161 (de 647 a 486).
Tot el contrari al que ha experimentat Vox. Els ultres han crescut a tots los llocs (llevat Baells i Camporrells, en baixades anecdòtiques d’un i dos vots), destacant els resultats de Castillonroi (47, 27,48%; 21 més que fa tres anys), Albelda (53, 14,44%; 23 més), Vensilló (56, 16,09%; 28 més), Alcampell (56, 16,09%; 29 més), Santisteve (65, 21,1%; 43 més) i Tamarit (341, 23,15%; 153 més). En total, a la comarca Vox ha doblat resultats: dels 409 vots el 2023, ha passat a tindre’n 808 ara (20,95%).
Tot i que no ha estat el partit més votat a cap població, Vox sí que ha superat al PP a diferents poblacions, convertint-se en l’opció de dretes preferida. Així, ha estat segona força a Peralta i Santisteve, i ha empatat a esta posició en lo PP a Castillonroi i a Vensilló. I a Albelda, encara i ser la tercera formació més votada per detràs del PAR i el PSOE, tamé ha superat al PP.
El creixement de Vox a la Llitera é especialment preocupant si tenim en qüenta que é un partit que defén el transvasament de l’Ebro (en una comarca on la mitat del terme é de secà), s’opose a la Llei de Memòria Històrica (en una comarca especialment afectada per la repressió dels sublevats a la Guerra Civil i la postguerra) i està en contra de qualsevol llengua que no sigue el castellà (en una comarca on la major part de la població nativa é catalanoparlant).
La CHA puje; el PAR desapareix
D’una forma molt més moderada que la de Vox, la CHA tamé ha experimentat un creixement significatiu a estes eleccions, aconseguint 265 vots a tota la Llitera (6,87%), principalment concentrats a Tamarit (112, 7,6%), Altorricó (36, 6,12%), Albelda (20, 5,44%) i Alcampell (19, 5,45%). En termes percentuals, destaquen els 12 vots a Sanui i Alins (10,52%) i, sobretot, els 16 de Camporrells (21,33%), on la CHA ha estat segona força. Se done la circumpstància que el president de la CHA a la Llitera é Fernando Marqués, de Camporrells, mentre que el candidat dels aragonesistes a la presidència ere Jorge Pueyo, natural de Fonts, població vesina a Sanui i Alins.
Però si parlem de personalismes a l’hora de votar, cal esmentar el cas d’Albelda, única població de tota la Franja (i de les poques a la Comunitat autònoma d’Aragó) on el PAR ha estat el partit més votat. Això ha estat gràcies al feit que la seua alcaldessa, Maria Ángeles Roca, encapçalave la llista de Huesca d’una formació regionalista que arribava en hores baixes a la cita electoral i a la que la realitat ha confirmat els pronòstics previs.
Tot i això, el PAR s’ha imposat a Albelda gràcies als 107 vots aconseguits (29,15%), tres més que el PSOE. Esta xifra é encara més sorprenent si mos fixen en que a tota la Llitera el partit liderat per Alberto Izquierdo s’ha endut 170 suports (4,41%); és a dir, que només Albelda represente el 63% del total de vots del PAR a la comarca.
Pel que fa als altres partits, cap més arribe al 3% dels vots: ni Aragón Existe (68, 1,76%) ni Esquerra Unida (52, 1,35%). Podemos, que fa tres anys va arroplegar 138 paperetes, s’ha desplomat i enguany només n’ha comptat 23, situant-se més cerca de formacions com Escaños en Blanco (22) i PACMA (12) que de Se Acabó La Fiesta (61).
