La Unió d’Agricultors i Ramaders d’Aragó ha instat el Govern aragonès a prendre mesures que frenen l’expansió de conills, javalins, cabirols i cérvols, ja que cada any n’augmenta la superfície.
La Unió d’Agricultors i Ramaders d’Aragó, UAGA-COAG, ha demanat al Departament d’Agricultura del Govern aragonès que sigue diligent en l’adopció de mesures que vaiguen dirigides al control poblacional de la fauna silvestre, així com a la compensació de les pèrdues que pateixen els agricultors pels danys que causa en cultius.
Malgrat estar davant d’una primavera generosa pel que fa a vegetació i, per tant, en aliment per a conills, javalins, cérvols, cabirols i cabres, els danys que causa la fauna silvestre en cultius i llenyosos no deixen d’augmentar. Tal com es va traslladar des de COAG a la directora general de Mercats i Produccions Agraris del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Elena Busutil, en la reunió bilateral mantinguda el 24 d’abril, després de superar dos anys de sequera, la fauna silvestre ha registrat un creixement exponencial de la població, especialment en zones de cultiu on es concentren per l’abundància d’aliment.
“Ja no sols se mengen les collites: excaven els seus caus dins de les parcel·les, provocant l’enfonsament del terreny i dificultant el pas de maquinària agrícola”, alerta el responsable de l’Àrea de Fauna de UAGA, Javier Fatás.
En el cas del Matarranya, els agricultors veuen com els cabirols i cabres danyen l’escorça dels fruiters, vinya, ametllers i oliveres ocasionant fins i tot la mort de l’arbre.
Igual que els conills, el javalí han anat augmentant la seua presència per gairebé tota la Franja de Ponent, però hi ha zones on la seua pressió sobre les parcel·les de cereal, tant d’hivern (blat i ordi) com de primavera (blat de moro), és molt notori. Al Matarranya, indiquen des de UAGA, la situació “s’ha tornat insostenible”. A més, estos animals, a causa de la seua envergadura i duresa, “causen també importants danys en els closos de granges i parcel·les”.
Al Baix Cinca, veuen com des de fa més de vint anys els conills arrasen les parcel·les de cereal, farratges i lleguminoses. Els fruiters tampoc se salven de l’acció d’estos animals, veient com causen des de fa temps danys irreparables als arbres.
Mesures de control
Més enllà del minvament en les collites, UAGA alerta que la fauna silvestre és transmissora de malalties com la sarna, paparres, paràsits intestinals (tènia), clamídies… “D’ací ve que, en les zones on hi ha sobrepoblació de conills, javalins o cérvols, este risc és extremadament alt, tant per al bestiar que pastura per estes muntanyes com per a les mascotes de les persones que surten d’excursió”, han expressat. En este sentit, l’organització agrària assenyala que la sobrepoblació de qualsevol espècie silvestre “és una seriosa amenaça per a l’equilibri de la flora i fauna d’un lloc, arribant fins i tot a arrasar amb tota la biodiversitat”.
Per tant, per a una gestió sostenible i equilibrada de la fauna silvestre, compatible amb la protecció de la biodiversitat i el desenvolupament agrari, UAGA reivindica una sèrie de mesures per a intentar controlar la plaga de conills, com ara la “permissivitat i potenciació de la caça”, “l’ús de mesures alternatives més contundents des de l’Administració, “la recerca i estudi de l’espècie i la seua acció sobre els diferents cultius” i “actuacions de control en les infraestructures que els serveixen de refugi”.
UAGA fa anys que reclama a les empreses titulars d’estes infraestructures que assumisquen la seua responsabilitat i desenvolupen plans de gestió poblacional -com a tancats cinegètics o neteja de talussos- per a evitar que estos espais continuen sent “refugis segurs” per a espècies invasores. Una exigència que s’empara en la Llei 30/2022 que permet esta coordinació des del Ministeri d’Agricultura.
A més, exigeix l’adopció de mesures compensatòries a les explotacions per les pèrdues patides en els cultius, compensant fins i tot la falta de rendibilitat per la plantació de cultius que ajuden a controlar la sobrepoblació i mitjançant l’aprovació d’ajudes per a la protecció de les explotacions de plantes llenyoses.
